A vegades,
quan algú parla de la lentitud i la ineficiència de la Justícia espanyola (ja
deixo de banda els casos d’absoluta perversió i corrupció que hi són tan
habituals) es presenta com un fat inevitable propi de l’estructura del sistema,
admetent en el millor dels casos un problema de manca de recursos. D’alguna
manera se’ns ve a dir que la
Justícia és lenta, però que fa el seu camí de forma
inexorable. Sincerament, a més de lenta, la Justícia és tendenciosament ineficient també per
responsabilitat directa i expressa dels seus màxims irresponsables.
Els sumaris
relacionats amb el cas Gürtel i el cas Bárcenas ja se’ls disputaven dos
magistrats com si aquests estiguessin desvagats i cerquessin clients, o potser
només per un cert afany de protagonisme i projecció pública. Finalment es va
decidir que els portaria el magistrat Pablo Ruz, tot i ser aparentment menys
dòcil al PP, sabent que aquest ocupa una plaça interina i que per tant no podrà
completar el procés d’instrucció. Aquest sol fet, el d’encarregar a un jutge la
instrucció d’un procés tan complex sabent que ho haurà de deixar a mitges, és
d’una irresponsabilitat majúscula que desqualifica professionalment i des de
tots els punts de vista els qui van prendre tal decisió; si no és que
directament ho van fer amb la intencionalitat d’interrompre la investigació per
tal que la pogués reprendre o reiniciar un jutge més afí als interessos del
partit. Sabent tota la tasca feta fins ara pel jutge Pablo Ruz, la lògica més
elemental hauria de fer pensar que, amb la incorporació del jutge titular,
Miguel Carmona, donada la magnitud dels dos casos, el Gürtel i el Bárcenas,
ambdós jutges coma mínim treballessin plegats per tal de donar continuïtat al procés
d’instrucció.
Però, està
clar, aquesta lògica elemental tindria sentit si la finalitat de la Justícia i l’objectiu
dels magistrats fos fer justícia i fer-ho amb la màxima celeritat. Però no és
el cas. El Consell General del Poder Judicial va decidir que Ruz continuaria
sis mesos més al mateix jutjat de l’Audiència Nacional, però deixant que sigui
el nou titular el qui decideixi sobre la participació de Ruz, ni que sigui com
a col·laborador, en aquestes causes. I, des del primer moment, el nou jutge que
haurà de substituir Pablo Ruz ja va deixar clar que no comptaria amb ell. Per
més que argumentin raons de burocràcia legal, em sembla evident que aquí hi ha
un cas de deliberada obstrucció de la Justícia en majúscules, per tal de condicionar de
forma interessada la instrucció d’aquestes causes. I a això, sarcàsticament, en
diuen justícia.
