En mig de l’allau de moviments i protestes socials de tota mena que han proliferat per culpa de la crisi, i especialment per culpa de la pèssima gestió de la crisi, crec que el tema de les anomenades “preferents” caldria veure’l des d’una altra perspectiva, ja que no és equiparable, per exemple, al dels desnonaments. En principi, les preferents eren una fórmula d’inversió que podia resultar prou atractiva en època de bonança, quan oferien interessos més elevats que qualsevol dipòsit a termini.
No devia pas ser tan diferent de l’aposta que van fer molts de comprar un habitatge com a forma d’inversió pensant que es podria revendre al cap d’un temps amb una bona revalorització. O no és pas tan diferent dels qui en els darrers temps preferien la compra d’or, com a inversió refugi. En tots els casos, en determinats moments, podien semblar inversions segures i altament rendibles. I quan algú disposa d’uns diners i cerca la forma de fer-los més rendibles, sap que té l’opció de deixar-los en una llibreta d’estalvi, encara que sigui a un interès baix o bé invertir-los en algun altre lloc que doni un interès més alt. La contrapartida és el risc. Els qui van quedar entrampats amb unes preferents que havien perdut bona part del seu valor, els ha passat el mateix que aquells altres que havien comprat immobles creient que la bombolla immobiliària no esclataria mai, i ara no saben què fer-ne, o el mateix que aquells que van creure que l’or era un refugi segur i no havien previst que quan un refugi és tan segur que s’hi refugia tothom ja deixa de ser-ho, o no havien previst que països amb problemes econòmics traurien a la venda els seus estocs d’or.
El dubte, doncs, estaria en saber si hi ha hagut estafa o no. Si no hi ha hagut estafa i el procediment ha estat correcte, encara que sigui desafortunat, no veig que hi hagi raó per a reclamar més enllà de posar en dubte la professionalitat dels qui venien el producte i la solvència de l’entitat que representaven. Altrament, en tots els casos on es considera que hi ha hagut engany o aprofitament i abús de persones grans per part dels gestors bancaris, com sembla que hi ha hagut en molts casos, hi hauria d’haver també la corresponent demanda penal. No pot ser que es digui que hi ha hagut gent estafada a la qual s’ha de rescabalar, sense que hi hagi estafadors que s’asseguin a la banqueta dels acusats.
