La mateixa Llei de partits, tal com es va formular, ja era inadmissible en la mesura que s’elaborava no per a ser aplicada al conjunt de la població sinó a una determinada ideologia. Era prevaricació en estat pur. La Llei introduïa conceptes tan absurds com la responsabilitat col·lectiva, quan és un principi jurídic que les responsabilitats sempre són personals; hi poden haver autors materials d’un delicte i col·laboradors d’un delicte, però mai un delicte col·lectiu. Introduïa també un altre concepte insòlit, com és el delicte d’omissió: la no condemna del terrorisme. Es pot pensar que és bo condemnar la violència, la violència política, la de gènere, la dels pederastes, la dels delinqüents en general, però no té cap sentit que es condemni qui no faci explícita aquesta condemna.
Tothom sap, i els jutges són els primers en aplicar-ho, que l’exigència de condemnar la violència, no és d’aplicació general. No passa res si al País Valencià no solament no es condemna sinó que es dóna cobertura i s’empara des de les institucions la violència contra grups nacionalistes; i no passa res si els dirigents d’un partit polític hereu del franquisme no condemna l’acció terrorista d’aquell règim; i molt menys encara, si el que no es condemna és el terrorisme d’Estat, molt més sagnant i cruel que el dels etarres, quan aquest aporta sucosos beneficis.
Tampoc calen proves de res, per als tribunals corruptes, a l’hora d’emetre sentències. Hem vist sentències on es posa com a càrrec contra l’acusat tenir l’objectiu d’aconseguir la independència del seu país. Ara mateix, Arnaldo Otegi, com ja ha passat en altres ocasions, pot tornar a ser condemnat per un suposat delicte d’enaltiment del terrorisme per més que ell digui exactament el contrari, que rebutja la violència com a mitjà per a assolir objectius polítics. Els jutges saben que Otegi pot ser un perill per al nacionalisme espanyol, primera perquè podria aconseguir que ETA deixés la lluita armada (el crim més gran que podria cometre la banda, per als interessos dels espanyols), i segona perquè ell podria encapçalar un moviment democràtic que portés el país cap a la llibertat (l’altre gran delicte). I si no poden condemnar-lo per haver dit textualment que estava a favor de la violència, ja que ha dit el contrari, aleshores el condemnaran per amagar els seus veritables sentiments: vés a saber què està pensant quan afirma que rebutja la violència!.
Tothom sap, i els jutges són els primers en aplicar-ho, que l’exigència de condemnar la violència, no és d’aplicació general. No passa res si al País Valencià no solament no es condemna sinó que es dóna cobertura i s’empara des de les institucions la violència contra grups nacionalistes; i no passa res si els dirigents d’un partit polític hereu del franquisme no condemna l’acció terrorista d’aquell règim; i molt menys encara, si el que no es condemna és el terrorisme d’Estat, molt més sagnant i cruel que el dels etarres, quan aquest aporta sucosos beneficis.
Tampoc calen proves de res, per als tribunals corruptes, a l’hora d’emetre sentències. Hem vist sentències on es posa com a càrrec contra l’acusat tenir l’objectiu d’aconseguir la independència del seu país. Ara mateix, Arnaldo Otegi, com ja ha passat en altres ocasions, pot tornar a ser condemnat per un suposat delicte d’enaltiment del terrorisme per més que ell digui exactament el contrari, que rebutja la violència com a mitjà per a assolir objectius polítics. Els jutges saben que Otegi pot ser un perill per al nacionalisme espanyol, primera perquè podria aconseguir que ETA deixés la lluita armada (el crim més gran que podria cometre la banda, per als interessos dels espanyols), i segona perquè ell podria encapçalar un moviment democràtic que portés el país cap a la llibertat (l’altre gran delicte). I si no poden condemnar-lo per haver dit textualment que estava a favor de la violència, ja que ha dit el contrari, aleshores el condemnaran per amagar els seus veritables sentiments: vés a saber què està pensant quan afirma que rebutja la violència!.
A l’altra costat, tenim un Rodríguez Zapatero o una Trinidad Jiménez, com tants altres polítics espanyols, que es neguen en rodó a condemnar la violència terrorista del règim de Marroc. I a més a més tenen la barra dir que no la condemnen perquè hi ha interessos econòmics per entre mig. No tenen ni la dignitat dels qui no condemnen la violència etarra per uns ideals. Però és igual, els jutges corruptes saben que ells no han de jutjar ningú per estar a favor o per no condemnar la violència, només per tenir unes idees polítiques que posin en perill la unitat d’Espanya.