El món de la energia eòlica està revoltat i veu amenaçat el seu futur. Ja se sap que els governs conservadors no donen massa importància als valors socials i a l’interès públic, compromesos com estan en la salvaguarda dels interessos particulars de les grans empreses; és a dir dels seus propis interessos. Per això, no ha d’estranyar ningú que el Partit Popular hagi posat setge a les energies alternatives; ells les veuen com a alternatives als seus interessos en les energies convencionals.
El que em sobta, doncs, no és que el Govern espanyol hagi decidit eliminar els incentius econòmics i aplicar a les energies renovables una taxa de generació elèctrica, sinó que el que sobta és la resposta contrariada i les argumentacions esgrimides per l’Associació Eòlica de Catalunya. Aquesta associació reclama que no s’apliqui la taxa perquè “comportarà la pèrdua de llocs de treball”, “farà inviables molts projectes” i “posa en risc el futur del sector”. Segons ells el Govern espanyol no ha tingut en compte que “no emeten gasos d’efecte hivernacle”, “inverteixen en I+D” i “utilitzen recursos autòctons”. A més, consideren que aplicar aquesta taxa demostra un “desconeixement de la realitat del sector”, “ignorar tots els beneficis” que aporten les energies renovables. D’altra banda, se n’estranyen perquè consideren que aquesta política va en la direcció contrària a les recomanacions que es fan des de la Unió Europea , i acaben suposant que hi deu haver alguna errada en els plantejaments del Ministeri i en la valoració dels seus impactes.
Però, per l’amor de Déu! No entenc com és que sempre caiem en aquest mateix error de considerar els altres com inconscients, ignorants i una mica imbècils. El Govern espanyol posa setge a l’energia eòlica precisament per fer-la inviable i per coartar el seu futur; i el que el Govern ha tingut en compte justament són els valors ecològics d’aquesta energia. I és precisament perquè coneixen la realitat del sector que hi volen aplicar aquesta nova taxa, per acabar amb els beneficis que reporten. D’errades, doncs, res de res.