El Centre d’Estudis Sobiranistes ha presentat públicament el que podria ser un projecte de Llei de Consultes Populars. Una iniciativa realment seriosa per la solvència de les persones que integren aquesta Centre, però sobretot amb una visió de transversalitat i de servei al país que ja voldríem que tinguessin els nostres representants polítics. Es tracta d’una proposta pensada com un aprofundiment de la democràcia en el marc de la més estricta legalitat, i per tant respectant l’actual Constitució i l’Estatut.
Però la pregunta és: existeixen fórmules legals per a quelcom que pot no interessar políticament als espanyols?
López Tena i López Bofill, màxims representants del Cercle d’Estudis Sobiranistes han remarcat que la proposta es cenyeix rigorosament dins dels paràmetres legals per tal que no pugui ser objecte d’ofensives polítiques. Per això basen el text en articles de l’Estatut que no han estat recorreguts davant del Constitucional.
No cal dir que aplaudeixo la iniciativa, però em sembla que el tema continuarà essent el mateix.
En primer lloc, perquè el Tribunal Constitucional i en general els tribunals espanyols (ho estem veient cada dia) no necessiten arguments jurídics per a sancionar, dictar sentència, emetre veredicte sobre el que sigui quan hi ha raons polítiques de partit que avalen unes determinades posicions. Hem vist resolucions que farien avergonyir a qualsevol jurista mínimament decent, i que els políticament correctes qualifiquen de “basades en argumentacions més polítiques que juristes”, perquè no gosen parlar directament de frau, corrupció, prevaricació...
Però en segon lloc, com passa també amb els processos o fulls de ruta que tenen oberts al Quebec, a Escòcia o en la consulta proposada per Ibarretxe al País Basc, al capdavall s’acaba dient que després caldrà negociar amb el Govern central la voluntat popular expressada en referèndum. En la proposta del Cercle d’Estudis Sobiranistes, ja la tramitació del referèndum o consulta popular hauria de ser autoritzada pel Govern espanyol (?), i en tot cas s’hauria de cenyir a temes de competència autonòmica.
Repeteixo que em sembla molt interessant la iniciativa, pel que té de proposta transversal i de voluntat d’esgotar totes les vies que ens permet la legislació vigent. Però entenc que al final sempre toparem amb la voluntat política dels espanyols, que poden expressar a través del Govern i les seves institucions, a través dels tribunals o a través de la força. I per a això, a ells no els calen gaire estudis jurídics. Em sembla fantàstic que ens dotem de raons jurídiques i democràtiques per a avalar les nostres posicions, però en algun moment o altre, si volem fer el pas cap a la independència, caldrà prendre decisions basades més en la legitimitat que en la legalitat.
Però la pregunta és: existeixen fórmules legals per a quelcom que pot no interessar políticament als espanyols?
López Tena i López Bofill, màxims representants del Cercle d’Estudis Sobiranistes han remarcat que la proposta es cenyeix rigorosament dins dels paràmetres legals per tal que no pugui ser objecte d’ofensives polítiques. Per això basen el text en articles de l’Estatut que no han estat recorreguts davant del Constitucional.
No cal dir que aplaudeixo la iniciativa, però em sembla que el tema continuarà essent el mateix.
En primer lloc, perquè el Tribunal Constitucional i en general els tribunals espanyols (ho estem veient cada dia) no necessiten arguments jurídics per a sancionar, dictar sentència, emetre veredicte sobre el que sigui quan hi ha raons polítiques de partit que avalen unes determinades posicions. Hem vist resolucions que farien avergonyir a qualsevol jurista mínimament decent, i que els políticament correctes qualifiquen de “basades en argumentacions més polítiques que juristes”, perquè no gosen parlar directament de frau, corrupció, prevaricació...
Però en segon lloc, com passa també amb els processos o fulls de ruta que tenen oberts al Quebec, a Escòcia o en la consulta proposada per Ibarretxe al País Basc, al capdavall s’acaba dient que després caldrà negociar amb el Govern central la voluntat popular expressada en referèndum. En la proposta del Cercle d’Estudis Sobiranistes, ja la tramitació del referèndum o consulta popular hauria de ser autoritzada pel Govern espanyol (?), i en tot cas s’hauria de cenyir a temes de competència autonòmica.
Repeteixo que em sembla molt interessant la iniciativa, pel que té de proposta transversal i de voluntat d’esgotar totes les vies que ens permet la legislació vigent. Però entenc que al final sempre toparem amb la voluntat política dels espanyols, que poden expressar a través del Govern i les seves institucions, a través dels tribunals o a través de la força. I per a això, a ells no els calen gaire estudis jurídics. Em sembla fantàstic que ens dotem de raons jurídiques i democràtiques per a avalar les nostres posicions, però en algun moment o altre, si volem fer el pas cap a la independència, caldrà prendre decisions basades més en la legitimitat que en la legalitat.