Pàgines

dimarts, 2 de desembre de 2008

Crida al caos i a la desobediència civil

En el món de la política tot l’any és Carnestoltes. Abans, hom tenia clar que hi havia un front de l’ordre en contraposició d’un front que apostava per les llibertats. Les dretes s’abanderaven sempre de l’ordre establert, sobretot quan aquest ordre s’havia il·legítimament establert a través de la violència, mentre que a l’altre extrem ideològic podíem trobar els posicionaments anarquistes que en la societat actual sovint se’ls identifica com a moviments alternatius o antisistema. Però ara sembla que s’hagin girat les tornes, i és des de l’esquerra, o millor dit des del progressisme moderat que representen els partits anomenats d’esquerra, que s’ha de defensar l’ordre i el compliment de la llei.

En un estament policial és absolutament impensable que un agent s’encari al seu superior i li etzibi que les ordres les hi ha de donar per escrit. A qualsevol país del món, i per suposat al si de la Guàrdia Civil o de la Policia Nacional espanyola, la resposta de l’autoritat seria implacable contra la insubordinació de l’agent. Aquí, no. Un Mosso d’Esquadra s’encara als seus superiors i se li aplica una simple sanció de tres mesos de suspensió. Però el que resulta insòlit és que apareguin els dos partits de la dreta espanyola, PP i Ciutadan’s, i posin el crit al cel posicionant-se al costat de l’insubordinat.

És el mateix que fa el PP que té oberta a l’Ajuntament de Barcelona una oficina o un servei d’atenció als ciutadans que vulguin contravenir la legislació vigent, o per a defensar els qui hagin estat sancionats per haver incomplert la llei. Una llei que és aplicada amb una tolerància absolutament inaudita en el cas del Govern de la Generalitat: segons dades aportades per la mateixa administració hi ha lleis que s’incompleixen, sense que hi hagi sancions, en percentatges altíssims que en algun cas superen el 50% de la població obligada a complir-la.

Ho hem vist també amb jutges menyspreant públicament els drets dels ciutadans i lleis a les quals volien acollir-se, sense que hagin estat sancionats ni expulsats de la judicatura, o amb el mateix Govern espanyol dient que tampoc és tan important que s’acompleixi o no el que preveu la legislació, o que en tot cas s’ha de negociar fins a quin punt es compleix...

La dreta crida al caos a la desobediència civil i fa seu aquell eslògan del Maig del 68 “Prohibit prohibir”. Insòlit i carnestoltesc.

Nota: Oblidava dir, tot i que és irrellevant pel que fa al cas, que les crides a la desobediència civil i al desordre que fan aquests partits i institucions són en relació a lleis, decrets i ordenances que protegeixen la llengua catalana o els interessos de Catalunya.