Pàgines

dijous, 7 d’abril de 2011

L’independentisme, un virus altament contagiós

El diputat nacionalista espanyol, Jordi Cañas, de Ciutadans, alertava que “al Parlament hi ha un virus que crea independentistes”. I fonamentava el seu diagnòstic en el fet que la Consellera de Justícia, Pilar Fernàndez Bozal, la mateixa que s’havia oposat com a advocada de l’Estat a la primera consulta d’Arenys de Munt, la mateixa que havia fet servir qualificatius altament despectius contra aquest exercici de llibertat, barrejant-hi impúdicament ETA pel mig, la mateixa que havia estat aplaudida en el seu nomenament pel grup de Ciutadans, ara, aquesta mateixa senyora hagi anat a votar en la consulta per la Independència, a Barcelona.


D’acord amb el seu perfil intel·lectual, el diputat nacionalista Jordi Cañas, d’una manera grollera i impròpia d’una persona que ocupa un escó al Parlament de Catalunya, suggeria que la Consellera podria canviar-se el cognom i passar-se a dir “Morrió”. Per suposat que la Consellera de Justícia no ha estat víctima de cap virus especial. El seu canvi d’actitud deu ser degut, fonamentalment, a la mala consciència pels seus pecats recents, a la necessitat de rentar-se la cara i justificar així la seva presència en un Govern que s’autoqualifica de democràtic i catalanista. En qualsevol cas, aquest gest, i al marge del sentit del seu vot que pel que sembla també desconeix el senyor Cañas, no demostra cap conversió de la Consellera a l’independentisme sinó, en el millor dels casos, un reconeixement de la legitimitat dels procediments democràtics per a decidir el futur de Catalunya. Un reconeixement que és altament positiu, donat que hi ha importants sectors polítics espanyols que neguen els principis democràtics i que rebutgen que sigui el poble el qui pugui decidir el seu futur. Ara bé, si els nacionalistes espanyols estan preocupats per un hipotètic virus contagiós que crea independentistes, haurien de mirar al seu voltant per trobar-ne l’arrel.


Malgrat tots els intents per anihilar-nos, al país es manté un gruix important de població que creu en la identitat del poble de Catalunya, diferenciada de la identitat espanyola, i que en conseqüència creu que tenim tot el dret a tenir el propi Estat. Però, darrerament, qui més ha contribuït a crear nous independentistes, ja sigui per qüestions simplement pràctiques i de viabilitat econòmica, ja sigui per exclusió de la resta d’alternatives, és el Govern espanyol i en general els partits nacionalistes espanyols, el PP i el PSOE, amb el seu titella Tribunal Constitucional, amb les seves polítiques netament separatistes que neguen als catalans els mateixos drets que als espanyols, amb les seves accions discriminatòries i vexatòries envers els ciutadans de Catalunya, tant se val quin sigui el seu origen, la seva llengua i el seu sentiment d’identitat. Aquest és, en tot cas, el virus que està creant independentistes, fins i tot en persones que a priori rebutjarien la idea de crear cap nou Estat o de separar-nos d’Espanya. Ells han fet que l’independentisme ja no sigui una dèria nacionalista sinó sobretot una imperiosa necessitat per a sobreviure i per a poder tenir un futur millor.