Pàgines

dissabte, 14 de juny de 2008

25è Congrés d’ERC. L’hora de la veritat

Avui és dia de Congrés. Hi ha molta expectació, però potser no tant pel que s’hi dirà i s’aprovarà, com per veure com es tanca la crisi d’Esquerra. És molt possible, com deia ahir, que s’arribi a solucions de compromís, tant si s’acorda presentar una executiva de consens, amb representació de les diferents sensibilitats del partit, com si s’acorda donar un marge de confiança a la nova direcció sense integrar-s’hi. I és més que possible que un sector opti per la primera opció i els altres dos per la segona. Com a mínim, tothom sortirà clamant per la unitat del partit, perquè tothom és conscient que tot aquest desastre de procés ens ha portat al límit del trencament.

Particularment, hi presento tot un seguit d’esmenes.
- Unes van en la línia de denunciar que s’aprovin unes idees sobre el paper que tothom sap que després s’incompleixen o no es corresponen amb la realitat; són esmenes en les quals proposo simplement eliminar determinats paràgrafs, encara que sigui només per honestedat (que ja és ben poca cosa parlant de política).
- Unes altres van en la línia d’adoptar una posició més realista, sense caure en el simplisme infantil de presentar la realitat política catalana com si nosaltres fóssim els únics salvadors de la pàtria, davant d’una dreta tancada i resclosida i una esquerra sucursalista. Qualsevol via cap a la independència haurà de ser un projecte de país i no de partit, i per tant serà imprescindible la complicitat, activa o passiva, d'uns i altres.
- I finalment hi ha un tercer bloc que fa referència a la manca d’horitzó que s’evidencia en el text de la ponència oficial. Manca d’horitzó i contradiccions flagrants: d’un paràgraf del text es dedueix que al 2010 es plantejarà el tema del Concert econòmic, però en un altre paràgraf es diu que això es començarà a discutir al cap de cinc anys del nou sistema de finançament, és a dir entre el 2014 o el 2015; es parla de l’exercici del dret a decidir, però d’altra banda es diu que es prepararà una consulta, seguint la proposta de llei que impulsa el Govern, només sobre un tema de competència de la Generalitat; segons el text de la ponència Esquerra proposarà fer aquesta consulta popular sobre un tema de competència de la Generalitat entre el 2014 i el 2015, mentre que més endavant es proposa preparar també pel 2014 la convocatòria d’un referèndum en base al dret a decidir.

El conjunt de les esmenes que s’hi presenten, i per tant el text final resultant, probablement despertarà poc interès. Ja m’imagino que tota l’atenció del Congrés es centrarà en els equilibris interns per aconseguir una direcció mínimament consensuada, i en tot cas veure fins on perilla l'estabilitat del Govern de la Generalitat. Però molt em temo que tancarem la crisi en fals: salvarem les aparences, però la lluita interna continuarà, perquè les ambicions personals continuen intactes.