En qualsevol
mena de debat o de negociació és lògic que cadascuna de les parts, encara que
no hi hagi la més mínima mala voluntat, procuri veure i remarcar les coses que
li són favorables. No s’entendria que un venedor es dediqués a explicar als potencials
clients inconvenients o defectes del producte que vol vendre, ni que un advocat
ressaltés davant del jutge possibles agreujants o proves de culpabilitat del
seu defensat. Això, que professionalment seria considerat una aberració i manca
de professionalitat, en política se’n podria dir simplement traïció.
Ara mateix,
el Govern espanyol, el que sempre s’havia oposat a publicar les balances
fiscals, ha dit que vol tornar-les a presentar; senyal que han descobert una
nova manera de calcular-les de forma que sembli que Catalunya no hi surt
perdent. Ja se sap que en qüestió de números, sempre es poden fer els càlculs
de maneres ben diverses perquè doni un o altre resultat. En el cas de
Catalunya, quan es va començar a parlar del tema els sectors independentistes,
d’ERC per exemple, es van agafar dades entre altres de gent tan poc sospitosa
com el Banc de Santander. Els números que en sortien eren escandalosos. Quan
finalment el Govern espanyol va accedir a fer els seus càlculs oficials, va
reconèixer una xifra menor, però igualment escandalosa, els 16.000 milions d’euros
anuals, que equivalia al 8’5% del PIB. Si féssim l’esforç d’imaginar quelcom
ten inversemblant com impossible, que el Govern espanyol no maquillés i manipulés
els números com sempre ha fet amb l’únic objectiu de combatre el sobiranisme,
podríem trobar en certa manera normal que les xifres que ells donessin els
fossin més favorables que les que puguem donar nosaltres. I fins aquí podria
ser normal.
Continuant
amb aquesta hipòtesi imaginària d’una voluntat de presentar fredament les
xifres que cadascú creu més ajustades, sense cap més intencionalitat ni mala fe
política, s’entendria que el Govern espanyol donés unes xifres que li fossin més
favorables en comparació amb les xifres que donés el Govern de Catalunya, perquè
en funció del resultat del dèficit fiscal que es reconegui en pot dependre un
millor o pitjor finançament per a Catalunya. Doncs, bé, tant el PPC com
Ciutadan’s ja reclamen que es faci el càlcul cercant la fórmula que ens sigui més
desfavorable, per tal d’evitar que Catalunya tingui suficients recursos per a
mantenir els seus hospitals, les seves escoles, les prestacions socials, la
seva cultura... I això té un nom.