Pàgines

diumenge, 7 de desembre de 2008

La deslegitimitat de la Constitució (I)

Un any més a Espanya han commemorat l’aniversari de la Constitució espanyola. I, com sempre, s’hi ha fet el corresponent panegíric, se n’han cantat les excel·lències i s’ha remarcat la vigència del text. Algú ha insinuat la possibilitat d’una reforma; però tothom sap que aquesta reforma és inviable, tret que es tracti d’aspectes molt puntuals; i millor que sigui així. Perquè qualsevol reforma del marc constitucional, avui per avui, seria per a empitjorar-lo des del punt de vista del reconeixement de les diferents realitats nacionals de l’Estat, i per acabar de refermar-ne el caràcter unitari.

Al País Basc, sovint han fet servir l’argument que aquell text constitucional va ser rebutjat per la majoria dels bascos, mentre que a la resta de l’Estat, inclosa Catalunya, es va referendar positivament. És evident que la democràcia és basa en el principi del respecte per la voluntat popular, la de cada moment. Per tant, tan legítima va ser l’opció que en el seu moment van fer molts catalans de votar afirmativament la Constitució espanyola, com ho seria ara rebutjar-la. En tot cas, el que compta a l’hora de parlar de legitimitat democràtica és aquest respecte per la voluntat popular, que es vulnera quan es prohibeix fer una consulta democràtica per a conèixer quina és aquesta voluntat. D’altra banda, la deslegitimitat de la Constitució rau també en el fet que consagra una discriminació clara en favor dels ciutadans que tenen com a pròpia una llengua, en detriment dels ciutadans que en tenen una altra, i sobretot quan el text constitucional ens nega la nostra existència com a poble. Des d’una lògica gens democràtica s’afirma que donat que no existim no podem reclamar drets, i ens hem de sotmetre a la voluntat dels altres.

El problema de la Constitució espanyola, per als catalans, no està en el fet de si en un determinat moment la vam votar a favor o en contra, sinó en el fet que se’ns negui el dret a pronunciar-nos-hi. No és un problema de majories i minories, perquè al si de l’Estat sempre serem una minoria; sinó un problema de negació de la nostra existència.

Per tant, el que no podem fer és dir bajanades, com alguna de les que hem sentit aquests dies. Demà comentaré les declaracions de Joan Ridao sobre el tema. No pas perquè siguin les pitjors de la jornada constitucional, sinó perquè són les que dolen més, precisament perquè ens sentim identificats amb el que ell, com a Secretari General d’ERC, representa.