A les
acaballes del franquisme, un diputat a les Corts espanyoles, quan a Catalunya
ja era en marxa la recuperació cultural, devia voler fer una gracieta i va
deixar anar que no entenia com era que els catalans menystinguéssim tant la
nostra llengua i la nostra cultura, i no tinguéssim Verdaguer en el lloc que es
mereixia. Qui sap si esquivant les pròpies lleis del franquisme, l’home devia
haver descobert el poeta de Folgueroles i va trobar insòlit que no se li
tingués la consideració que li corresponia com a escriptor. Era com el Colom
que descobria un nou món, que era prou vell i conegut pels seus pobladors.
És difícil
de creure que l’estultícia, la ignorància i l’estupidesa del diputat espanyol
fos tan gran com per no saber que era precisament per les lleis que aprovava i
sostenia la dictadura de la quall ell n’era un pervers representant, les que
impedien que Verdaguer, i en general la literatura catalana, no fos present a les escoles i a la vida
cultural del país com hauria estat lògic en un país civilitzat. Més que creure
doncs en la seva imbecil·litat que li impediria tenir un raonament digne
d’aquest nom, m’inclino a pensar que era un acte de cinisme majúscul. La
dictadura no solament perseguia i maltractava la nostra llengua i la nostra
cultura, sinó que feia mofa de les seves víctimes, és a dir el poble de
Catalunya. Era un cinisme semblant al del Pinochet que deia que la culpa de la
repressió era dels xilens, “perquè protestaven”. I quelcom de semblant està
fent ara la Comunitat
de Madrid, farolejant de les inversions i de les empreses que d’arreu de
l’Estat van a raure a la capital espanyola. I, lògicament, al Conseller d’Economia
i Hisenda de la Comunitat
madrilenya li interessa remarcar especialment el que ha guanyat a costa de
Catalunya, que en tot cas seria molt similar al que hauria guanyat a costa de
les altres autonomies.
A part que,
segons la Cambra
de Comerç de Barcelona, les dades que dóna la Comunitat de Madrid no
siguin certes, no deixa de ser d’un cinisme desmesurat que des de Madrid facin
bandera de l’espoli que aconsegueixen amb unes polítiques que els afavoreixen,
sempre, descaradament. Les dades que presenten un dèficit fiscal també per a la Comunitat de Madrid són
fictícies, perquè no hi comptabilitzen les inversions fetes a la capital
espanyola per raó de la seva capitalitat, i que evidentment els beneficien
bàsicament a ells. Les inversions que a Catalunya no compleixen ni amb els
mínims exigits per llei, a l’hora de la veritat s’executen en uns percentatges
molt petits, mentre que a Madrid s’executen en més del 100%. És el cinisme del
maltractador que es riu de les nafres de la seva víctima.