Pàgines

dissabte, 2 de juny del 2012

Càlcul de probabilitats

Sovint, quan hi ha temes que poden ser discutibles, des de posicions confrontades tenen la pensada de fer un estudi per tal que, amb les dades a la mà, els seus arguments siguin irrefutables. Per anar bé, aquests estudis han de poder anar signats per persones o institucions de prestigi. Però, està clar, tan important com l’estudi en si és la interpretació que se’n fa. I aquí tothom tira aigua al seu molí. És el que ha passat, per exemple, amb un estudi realitzat per l'Institut Max Plank, i publicat a "Atmospheric Chemistry and Physics".

Segons aquest estudi, Global risk of radioactive fallout after nuclear reactor accidents , cada 10 o 20 anys hi ha la possibilitat que es produeixi un desastre nuclear a l’estil del de Fukushima o del de Txernòbil. Un risc molt superior al que s’havia considerat en altres estudis anteriors. I, està clar, això es presenta com un argument dels ecologistes antinuclears (també hi ha ecologistes pro nuclears) per a mantenir la seva lluita contra les centrals nuclears. I dit així, sembla, certament, que és una bestiesa continuar amb aquest tipus de central, tenint en compte el nombre de víctimes i els enormes perjudicis causats en aquesta mena d’accidents, que tant poden ser produïts per una causa natural, per una negligència o una averia tècnica o per un conflicte armat. El que passa és que del mateix estudi també se’n pot treure, i de fet en treuen, la lectura contrària: Si tenim en compte que al món hi ha uns 440 reactors nuclears, més una seixantena més en construcció, es pot deduir que cada reactor pot arribar a patir un accident cada cinc mil anys.

Amb aquestes xifres a la mà, els empresaris i els Estats que opten per aquestes centrals nuclears poden pensar que el risc que els toqui a ells és relativament petit. I si tenim en compte que, quan es produeixen aquests casos rara vegada es demanen responsabilitats perquè sempre es pot atribuir a un mal fat imprevisible, les raons per a renunciar-hi són mínimes. I la seva lògica és elemental: davant de la possibilitat d’un negoci tan lucratiu quina raó hi ha per a renunciar-hi si la probabilitat que la propera explosió sigui en una de les seves centrals és tan reduïda?