Per si algú encara
creia que hi havia alguna possibilitat de negociar algun tracte just dins de
l’Estat, el partit de la
Camacho ha volgut deixar ben clar amb aquests pressupostos
del 2014 el que podem esperar d’Espanya; perquè després no hi hagi ningú que
pugui dir que es pensava que potser ajupint una mica el cap ens donarien alguna
molla de pa. Si aquest any la inversió estatal a Catalunya ja era molt sota del
que li correspondria pel seu pes demogràfic i per l’esforç fiscal realitzat, el
PP ha volgut deixar ben clar que encara pot anar més enllà en l’espoli fiscal i
ha rebaixat aquesta inversió en un 25’5%. I això amb el precedent que, al final,
d’aquesta inversió que enguany no arribarà ni als mil milions només se
n’executarà una petita part. Es tracta d’un atac frontal a l’economia i a
les possibilitats de desenvolupament del país, del qual no en queden exempts,
per descomptat, les empreses, que són les que en primer lloc necessiten les
millores en infraestructures, molts directius i empresaris de les quals
probablement són votants del Partit Popular. També contra ells va la política de menyspreu i d'espoli de Catalunya.
Aquest és el preu
de romandre a Espanya, l’única i forçada via que ens vol imposar el PP: un
espoli econòmic continuat i agreujat any rere any, una laminació de les
competències i de l’autogovern, i l’atac desaforat contra la nostra llengua i
la nostra cultura. Els Duran, Navarro i Camacho no és que siguin tan ximples
com per no saber cap on ens porta el Govern de l’Estat i que qualsevol intent
de negociació passa per acceptar la nostra ruïna com a país i la nostra
desaparició com a poble; és que esperen alguna recompensa de la seva traïció, ignorant
potser que l’imperi tampoc paga als traïdors.