L’Estatut,
el migrat text que ens van deixar després de la retallada del Constitucional,
deixa ben clar que la
Generalitat té competència exclusiva en matèria de Règim
local, en pràcticament tots els àmbits. Això no és motiu, ni ho ha estat mai,
perquè el Govern espanyol legisli sobre aquesta qüestió i, obviant la Llei , pretengui aplicar la
seva a Catalunya. És i ha estat una pràctica habitual per part d’uns Governs
que menyspreen la legislació i el marc legal quan consideren que no els és
favorable.
Amb una
lògica que l’experiència ens hauria de dir que ja no és tan lògica el Govern de
la Generalitat
va advertir de seguida que a Catalunya, d’acord amb el seu Estatut, seria
vigent la llei emanada del seu Parlament. Només que algú sàpiga llegir, sense
necessitat d’entendre massa en temes jurídics, podria trobar del tot normal el
posicionament de la
Generalitat , perquè l’empara la llei. I aquí és on ens
equivoquem. Les lleis, per si soles, no ens emparen; és el poder el qui té la
capacitat d’interpretar i d’aplicar les lleis al seu arbitri. I aleshores algú
podria dir que en un sistema democràtic el poder judicial és independent i, per
tant, empara per igual a tothom. Això, explicat com a teoria o com a broma, pot
sonar més o menys bé, però té ben poc a veure amb la realitat i molt menys amb
la nostra realitat. El Govern espanyol ha menystingut i vulnerat sempre totes
les lleis que li ha convingut, i no existeix cap poder judicial que li ho pugui
impedir. I molts menys ho farà un Tribunal Constitucional que, ja per definició, queda al marge del Poder Judicial i està plenament supeditat al poder polític.
Per això, davant la pretensió del Govern de la Generalitat d’aplicar
l’Estatut vigent en matèria de Règim local, el Govern espanyol ja ha respost
amenaçant que no concedirà els ajuts del Fons de liquiditat ni del Pla de
proveïdors si no s’atenen les normes estatals. Totes les bandes mafioses
recorren al xantatge quan la llei no els és favorable.
El Govern de
la Generalitat
ja ha anunciat que recorrerà la
Llei estatal perquè, evidentment, envaeix les competències de
la Generalitat. Al
Govern espanyol li és absolutament igual, perquè sap que té la paella pel
mànec, és a dir el poder, i l’exercirà al seu arbitri. I al Tribunal Constitucional
encara riuen. Què hi té a veure, deuen pensar, que l’Estatut reconegui a la Generalitat competències
exclusives en matèria de Règim local per no donar la raó al Govern espanyol que
ho obvia. La seva no és, ni ha estat mai, una funció jurídica sinó estrictament
política, i de partit. I sabran exercir-la com cal, primer ajornant el tema
sine die per garantir que el Govern espanyol pugui imposar la seva llei, i
després, quan políticament convingui emetran una sentència segons l’oportunitat
del moment. A no ser que tinguem prou seny com per marxar abans, és clar.