El Partit
Popular ha acabat de col·locar els seus peons en aquesta pantomima anomenada
Tribunal Constitucional, I no és que ho diguin persones o mitjans que des de la
seva perspectiva puguin ser qualificats de radicals o anti sistema, sinó que ho
diuen obertament tots els mitjans de comunicació espanyols, tant si és per a
aplaudir la mesura amb el convenciment que ara serà més fàcil posar sota
membret del TC el pensament i la posició política del Partit Popular, com si és
per alertar-ne del perill. L’estratègia d’un partit corrupte fins al moll de
l’os, com és el PP, consisteix a l’estil Berlusconi en copar totes les esferes
institucionals, inclosa la jurídica.
Quan sovint
es parla de la necessitat de reduir despeses inútils, de no malbaratar recursos
ara que van tan escassos, és evident que, a part de submarins que no suren,
aeroports sense avions, TGV sense passatgers o autopistes sense cotxes, el
Tribunal Constitucional és una d’aquestes despeses de l’Estat absolutament
inútil. Es tracta de pagar, i molt ben pagar, uns delegats polítics perquè posin
per escrit com si fossin sentències jurídiques les polítiques del partit. No interessa
el seu currículum com a juristes per tal que prenguin les decisions un cop feta
l’anàlisi tècnica de la situació o del conflicte que es planteja, sinó perquè un
cop presa la decisió política en facin un redactat que tingui una mínima
aparença jurídica. De fet, fan com molts economistes que no analitzen la
realitat del país per a donar les pautes a seguir en política econòmica, sinó
que a partir de la decisió política que convé als interessos del partit,
intenten justificar-ho amb arguments pretesament economicistes; i d’aquí que
les seves prediccions no es compleixin mai i les seves receptes no facin sinó
empitjorar la situació.
Des d’una
perspectiva catalana, aquest Tribunal Constitucional que es burla de la
voluntat del poble de Catalunya, no té cap credibilitat i ha de ser desatès o
obviat, en la mesura que els catalans hem decidit emprendre el camí de
l’emancipació,per a la qual no podem esperar mai l’autorització de qui ens
subjuga i ens espolia. Però també des d’una perspectiva espanyola, aquest TC és una farsa
que suposa per a l’erari públic, és a dit per a la ciutadania, una despesa
absolutament intolerable que hauria de ser considerada simplement com a
malversació de cabals públics.