Pàgines

diumenge, 24 de febrer del 2013

Seguint els passos, fil per randa

(Article publicat al Diari Gran del Sobiranisme)

La vicepresidenta Joana Ortega ha presentat aquesta setmana unes primeres conclusions d’un informe que el Govern havia encarregat a l’Institut d’Estudis Autonòmics sobre les possibilitats legals de convocar una consulta o referèndum. I les conclusions eren tan previsibles que més d’un deu haver pensat que no valia la pena encarregar-lo.

Se suposa que l’estudi deu ser més detallat, i sobretot argumentat, però ve a dir que el Govern català ara mateix té els següents mecanismes per a fer la consulta:
-          En base a la llei de consultes actual, que seria inaplicable perquè la mateix llei preveu que només es poden fer consultes sobre temes de competència del Govern de la Generalitat, i en tot cas necessitaria l’autorització del Govern espanyol.
-          Que fos el mateix Govern espanyol el qui, fent ús de les seves competències s’avingués a convocar-lo.
-          A través d’una delegació d’aquestes competències estatals a la Generalitat de Catalunya.
-          O modificant la Constitució, de manera que les comunitats autònomes assumissin aquesta competència de convocar referèndums.

És a dir que no hi ha res de nou que no sabéssim abans de tenir l’informe: tot depèn de la voluntat del Govern espanyol. I el Govern espanyol no és que reclami que la Generalitat s’aculli a la legalitat vigent, sinó que simplement està en contra de què la Generalitat pugui tenir cap mecanisme legal per a fer-ho. I per tant, s’oposarà a què es pugui emprar cap d’aquests mecanismes. Aleshores, al Govern de la Generalitat només li queda el recurs d’aprovar la nova llei de consultes, la tramitació de la qual ja s’havia iniciat en l’anterior legislatura. Però és evident també, que el Govern espanyol impugnarà la nova llei davant del Constitucional, el qual seguirà com sempre les consignes de partit, i la deixarà sense efecte.

I ja serem al cap del carrer, allà on ja sabíem que érem: la llibertat no es pidola, es pren. I aleshores serà el moment de prendre la decisió d’agafar-se a la legitimitat per saltar-se la legalitat. Potser algú dirà que, mentrestant, hem perdut molt de temps i que ja havíem d’haver optar per aquí des de bon començament. Però no crec que sigui ben bé així. Si seguim fil per randa tot el procés, per més que en sapiguem el desenllaç, tindrem molta més credibilitat i força moral per a emprendre el camí definitiu cap a la secessió, hi haurà més gent que s’adonarà que la raó democràtica ens assisteix, i per tant quedarà clar que són ells, els nacionalistes espanyols, els qui no permeten que es faci ús de la legalitat vigent.