Pàgines

dijous, 5 de setembre del 2013

Un dia o altre, fins i tot els ximples l’encerten

Cada vegada que algun indicador econòmic, circumstancialment, sembla que no sigui tan negatiu el Govern espanyol llança les campanes al vol afirmant que ja estem arribant al final del túnel. Amb l'agreujant de tenir la barra de dir que són les seves mesures les que comencen a donar els seus fruits i que ens permetran sortir de la crisi. El que passa és que aquests simulacres de brots verds són ràpidament desmentits per noves dades o per les previsions dels analistes i de les organitzacions econòmiques internacionals. Ja devem haver perdut el compte de les vegades que han hagut d’anar posposant la data de l’inici de la recuperació.

Es podria pensar que els analistes del Govern espanyol són tècnicament un desastre perquè l’erren una i altra vegada amb pronòstics que han d’anar desmentit al cap de poc d’haver-los formulat. I potser és cert que la seva qualitat professional és més aviat escassa. Però jo m’inclinaria a creure que les reiterades declaracions que després no s’ajusten a la realitat no obeeixen a un criteri erroni sinó al matusser costum de parlar per parlar, com en un espot publicitari, sense cap fonament. L’estratègia del Govern espanyol és molt més senzilla: no fer absolutament res per a sortir de la crisi i esperar que el context internacional canviï en positiu i per mimetisme o per contagi ens porti una certa recuperació. I mentrestant, això sí, elaborar a corre-cuita, i amb l’excusa de la crisi, totes les modificacions que calgui per tal de satisfer els interessos dels de sempre, cosa que es tradueix en rebaixes salarials, pèrdua de drets socials, reducció dels serveis públics, limitació de les prestacions socials... Curiosament, a totes aquestes agressions contra els drets i els interessos de la majoria en diuen sarcàsticament “reformes”; reformes que no són mai en positiu.

És l’estratègia d’imitar el vell acudit d’aquell que lliurava cada matí una batalla entre el consell de l’àngel que l’empenyia perquè es llevés ben d’hora i el del dimoni que el festejava perquè gandulegés fins tard, i al final es vantava que la batalla l’havia guanyada l’àngel, encara que fos gaire bé a migdia. Està clar que algun dia o altre sortirem de la crisi, quan la recuperació sigui evident arreu d’Europa, però no pas gràcies a les mesures del Govern espanyol, i no pas abans d’haver culminat l’objectiu de convertir el país en un estat tercermundista pel que fa a drets socials.