Tal com estava
previst, el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg ha ratificat el que tothom
sabia: que l’aplicació de l’anomenda doctrina Parot era una vulneració dels
drets dels presos per part de la
Justícia espanyola. I no és pas la primera vegada que aquest
Tribunal europeu ha de fallar en contra de decisions injustes de la Justícia espanyola; ja va
passar, per exemple, amb les sentències contra la premsa euskaldun, Egunkaria i
Egin.
I no és que el
resultat de la sentència del Tribunal europeu no se sabés de fa temps, sinó que
ja n’eren ben conscients en el moment que l’Audiència Nacional, per encàrrec
polític, decidís adoptar l’anomenada doctrina Parot, com n’havien estat
conscients quan van dictaminar el tancament dels diaris bascos. Algú podria
dir, en descàrrec seu, que es tracta d’un cas d’incompetència i de manca de
coneixements tècnics i professionals, perquè ja havien de saber que estaven fent una aplicació injusta de la legislació.
Però no crec que sigui així, perquè en aquest cas qualsevol professional amb un
mínim de dignitat que hagués de ser corregit reiteradament demanaria disculpes
pel dany causat i es plantejaria la seva continuïtat en l’exercici de la professió.
Ben al contrari, ells ja sabien que la seva sentència seria derogada, però també
comptaven que això tardaria uns quants anys, com així ha estat, de manera que
la seva injusta sentència ja hauria acomplert els objectius polítics perseguits.
I ara faltarà veure
la reacció del Govern i de la mateixa Justícia espanyola. En cap cas no es
lamentarà la vulneració dels drets humans certificada ara pel Tribunal europeu,
sinó més aviat les dificultats que els han posat per a continuar-los vulnerant.
I no ens hauria d’estranyar que, com ja han fet amb altres sentències i
normatives que no els són favorables, fins i tot amb una sentència en ferm com
aquesta, ells en facin cas omís, es neguin a complir-la o com a mínim retardin
tant com puguin la seva aplicació.