Pàgines

divendres, 25 de novembre del 2011

Més retallades, més crisi; ja se sap

No és pas res de nou. Ja s’ha dit moltes vegades que poc després del primer impacte de la crisi enfront de la qual tots els governs, amb el suport teòric de la majoria dels economistes, van emprendre accions per a parar el cop i buscar fórmules per a recuperar l’activitat, els mateixos poders econòmics que l’havien generada van obligar els estats a fer un gir radical. Quan ja hi havia països que començaven a sortir de la crisi, altres que si més no insinuaven brots verds o en qualsevol cas auguraven un repunt de l’economia a partir de la segona meitat del 2009, tot va capgirar-se seguint les indicacions en forma d’amenaça dels qui ostentaven el control real dels ressorts econòmics.

La pèssima gestió del conjunt del sistema financer havia de tenir les seves conseqüències: en primer lloc, garantir que els ineptes directius que havien provocat la crisi cobrarien escandaloses i milionàries comissions, primes i jubilacions daurades; en segon lloc, forçar que els ciutadans, a través dels impostos, garanteixin que rescataran les operacions de risc empreses pels bancs, encara que sigui simulant que es rescaten països sencers; i en tercer lloc, però potser el més important, es tracta d’aprofitar l’avinentesa, i allargar-la tant com sigui possible, per a forçar les reformes legislatives, de relacions laborals i de desmantellament de l’estat del benestar, a la mesura dels interessos d’aquests poders econòmics. Tot i que aquesta gran farsa s’ha denunciat repetidament, el cert és que la immensa majoria dels mitjans, de les organitzacions polítiques i de les institucions donen per fet que aquesta és l’ortodòxia econòmica a seguir. Poques diferències es poden percebre entre les anomenades dretes i esquerres, ja que ningú reclama la lògica que caldria extreure d’aquesta situació que seria, com a mínim, la persecució judicial dels causants de la crisi. El PSC-PSOE, per exemple, reclamava a CiU que havia de retallar el doble del que ho ha fet fins ara.

Els sindicats diuen aquests dies frases tan extravagants com que “aquestes retallades no serveixen per a sortir de la crisi”. Oh, està clar que no! Ja ho saben que aquestes retallades, com la reforma recent del mercat laboral, i en general les polítiques que han pres i que prendran tant el govern espanyol com el català, van orientades a aprofundir i allargar la crisi. No és cert que els economistes que dirigeixen les polítiques econòmiques d’Europa i dels Estats siguin tan curts de gambals que ens vagin empenyent al fons de la crisi, sense voler. Ja saben cap a on porta tot plegat; però hi ha l’amenaça dels poders econòmics que han trobat el sistema d’eludir els mecanismes democràtics de control del poder. I a ells ja els surt a compte continuar empantanegant-nos a tots plegats; primer són els seus interessos, després els seus, i el que resta és per a garantir-se unes milionàries retribucions.