Pàgines

dijous, 7 de gener de 2010

La maduresa del senyor Nadal

Les compareixences en roda de premsa del Conseller Joaquim Nadal acostumen a ser insulses, carregoses i ben poc aclaridores; la d’aquest dimarts, però, es superava a si mateix arribant a extrems de patetisme. Davant de l’evidència dels fets entorn del projecte de Llei de Vegueries, en lloc d’acceptar-los amb normalitat i cercar-hi argumentacions més o menys plausibles, Nadal actuant com a portaveu del Govern s’entestava a negar-la i insistia en reduir-ho tot a un problema de “maduració” de la llei: no hi ha discrepàncies internes al tripartit, deia, ni manca de consens amb el territori, sinó simplement el que passa és que la llei no està prou “madura”. Els qui sí que ja són una mica madurs són els ciutadans que no mereixen ser tractats com a imbècils, senyor Nadal.

Hi ha diferències clares entre els partits del Govern, potser no tant pel concepte de llei territorial que es voldria per a Catalunya, com per la pugna interna que mantenen permanentment per veure qui s’apunta la medalla o l’èxit de Govern. I ja en precampanya electoral, els socialistes no estan disposats a regalar a ERC un petit èxit governamental com seria l’aprovació de la Llei de Vegueries que, a més, per força haurà de portar tensions al territori. I aquestes tensions les reben sobretot els socialistes, donat que dominen les principals capitals afectades per la nova distribució territorial: Tarragona, Reus, Lleida, Aran, Vilafranca... Si al final s’arribés a provar la Llei en aquesta legislatura, cosa que dubto, seria perquè els socialistes s’haurien assegurat que mediàticament l’èxit de l’acord territorial no hauria estat degut a la gestió del conseller republicà Jordi Ausàs, sinó a la intervenció directe del President Montilla, en tant que president dels socialistes catalans.

El que no té cap sentit és que a aquestes alçades es digui que no hi ha hagut prou diàleg i debat sobre la qüestió. És un tema que els partits d’esquerres venien reclamant des de fa anys als governs convergents, i li retreien la seva incapacitat per a desplegar l’Estatut en aquesta qüestió, un tema que portaven en l’agenda des del primer acord del Tinell, i que per tant se suposa que cadascú hauria d’haver tingut més o menys madurat com a proposta de partit. Però resulta que no, que els partits no havien debatut en absolut el tema, si tenim en compte, per exemple, que els socialistes de Lleida no es queixen per un aspecte menor o de detall sinó que reclamen el manteniment de l’àmbit territorial de la província.

Senyor Nadal, no vulgui prendre el pèl a la gent. Les Lleis no maduren per si soles. Els partits polítics, i molt especialment el PSC, no han fet ni tan sols el debat intern per saber quina proposta territorial volen per a Catalunya; i, per tant, tampoc el Govern tripartit tenia clar quin havia de ser el model territorial. El qui ha de madurar és aquest Govern i els partits polítics que el conformen, però molt especialment el Partit dels socialistes. El mínim que es podria demanar, en constatar la realitat, senyor Nadal, és una mica d’honestedat i de transparència, i no voler-nos enganyar amb subterfugis i fugides d’estudi dient que la “Llei no està prou madura”.