Dies enrere, un estudi de la UOC dirigit pel sociolingüista Miquel Strubell indicava que en un Referèndum sobre la Independència a Catalunya guanyaria el Sí per un 50’3%, mentre que ahir mateix una enquesta encarregada per El Periódico donava un resultat negatiu, tot i que molt més igualat del que havia donat en enquestes anteriors. L’independentisme creix, això és obvi, encara que les diferents enquestes discrepin dels percentatges i de si al final la balança es decantaria cap a un o altre cantó. Per la seva banda, l'Institut de Ciències Polítiques i Socials, depenent de la UAB i la Diputació de Barcelona, en el seu Sondeig d’Opinió Catalunya 2009 ha obviat preguntar sobre la independència, perquè per damunt de la professionalitat dels seus responsables hi ha la disciplina de partit. I deuen pensar que, si no t’agraden les respostes, no preguntis.
Tothom sap que en una enquesta els resultats es poden orientar cap a una o altra banda segons el context i la formulació de la pregunta, segons si la resposta és més oberta o tancada, o en funció de si hi ha dues opcions radicalment oposades o si n’hi ha d’intermèdies, etc. En qualsevol cas, el que està en joc, bàsicament, és el respecte democràtic al dret a decidir de la ciutadania; els partidaris de la Independència acceptaríem sempre el resultat, fos quin fos, mentre que molts dels partidaris de la dependència ja avisen que ells no acceptarien el resultat d’una consulta democràtica. El que està en joc, doncs, és la democràcia: per als uns és un valor suprem, per als altres només seria vàlida si donés el resultat que ells volen. I davant de la por que el resultat no els agradi, opten per negar el dret a fer la pregunta.
De tota manera, qualsevol enquesta que es pugui fer ara difícilment reflectirà del tot la voluntat de la ciutadania, arribat el cas. Les consultes del 13-D o aquestes enquestes estan fetes en un marc on les institucions neguen el dret a la ciutadania de decidir lliurement el seu futur, on l’opció independentista no es presenta com una normalitat democràtica sinó que es fa sota l’amenaça i la coacció dels poders públics. Molts dels enquestats o dels possibles votants, declinen l’opció independentista per por a les amenaces, i perquè creuen que els espanyols encara ens complicarien més la vida. Com ha passat en molts altres països que finalment han assolit la llibertat, en el moment en què es vegi que hi ha possibilitats reals d’assolir la independència, que hi hagi la perspectiva de què el resultat democràtic serà respectat amb normalitat, sortiran independentistes de totes les opcions polítiques actuals.
Tothom sap que en una enquesta els resultats es poden orientar cap a una o altra banda segons el context i la formulació de la pregunta, segons si la resposta és més oberta o tancada, o en funció de si hi ha dues opcions radicalment oposades o si n’hi ha d’intermèdies, etc. En qualsevol cas, el que està en joc, bàsicament, és el respecte democràtic al dret a decidir de la ciutadania; els partidaris de la Independència acceptaríem sempre el resultat, fos quin fos, mentre que molts dels partidaris de la dependència ja avisen que ells no acceptarien el resultat d’una consulta democràtica. El que està en joc, doncs, és la democràcia: per als uns és un valor suprem, per als altres només seria vàlida si donés el resultat que ells volen. I davant de la por que el resultat no els agradi, opten per negar el dret a fer la pregunta.
De tota manera, qualsevol enquesta que es pugui fer ara difícilment reflectirà del tot la voluntat de la ciutadania, arribat el cas. Les consultes del 13-D o aquestes enquestes estan fetes en un marc on les institucions neguen el dret a la ciutadania de decidir lliurement el seu futur, on l’opció independentista no es presenta com una normalitat democràtica sinó que es fa sota l’amenaça i la coacció dels poders públics. Molts dels enquestats o dels possibles votants, declinen l’opció independentista per por a les amenaces, i perquè creuen que els espanyols encara ens complicarien més la vida. Com ha passat en molts altres països que finalment han assolit la llibertat, en el moment en què es vegi que hi ha possibilitats reals d’assolir la independència, que hi hagi la perspectiva de què el resultat democràtic serà respectat amb normalitat, sortiran independentistes de totes les opcions polítiques actuals.
