Un element important, probablement el més important, a l’hora de valorar el resultat de les consultes del 13 de desembre serà el nivell de participació. De la mateixa manera que, ja ara, els qui estan en contra de preservar el text de l’Estatut votat majoritàriament pel poble de Catalunya, argumenten que ben mirat el percentatge de votants a favor del nou Estatut no arribava al 37% de la població catalana, ja podem imaginar com valoraran el resultat de les Consultes si la participació no és prou reeixida.
Està clar que, mancats d’honestedat, no utilitzen el mateix argument quan és hora de valorar el resultat d’altres processos electorals. I sobretot no fan servir l’argument a l’inversa. És cert que amb una participació del 50%, el 74% de vots favorables representa només un 37% del total de la població que s’hi va mostrar favorable; però també és cert que el 21% de vots negatius representen poc més del 10% de la població contrari a l’Estatut, dels quals com a mínim la meitat hi van ser contraris per considerar-lo esquifit. Qualsevol Govern sorgit d’unes eleccions on hagi tret un 50% dels vots, cosa que normalment sol ser una xifra inferior, amb una participació del 70 o del 75%, ja representa que a aquest Govern, a qui ningú discuteix la seva legitimitat per a governar, només l’ha votat un 37% de la població, com a màxim.
En el cas de les consultes del 13 de desembre caldrà anar molt en compte. L’eufòria sobiranista marcant fites excessivament altes ens podria portar a una sensació de fracàs o de desànim que ja s’encarregarien prou de magnificar els enemics de la democràcia. En qualsevol consulta oficial, des de totes les administracions, partits polítics i mitjans de comunicació s’hi aboquen enormes quantitats de recursos en propaganda, que no tenen res a veure amb les modestes campanyes que poden fer les associacions convocants del 13-D. Si algú establís la proporció de participants en la consulta en relació als recursos emprats en publicitar-la, qualsevol resultat de participació seria extraordinàriament alt. I més tenint en compte que a part de la manca de recursos amb què s’ha de fer la campanya d’aquest 13-D, i contràriament al que succeeix en les altres cites a les urnes, aquí hi ha des d’administracions a partits polítics i poders fàctics que criden a la no participació. El diferencial entre aquell 50% de participació en el Referèndum de l’Estatut i el nivell de participació que s’assoleixi en aquesta convocatòria del dia 13, podria ser l’indicatiu dels que han fet cas de les propostes abstencionistes dels grans partits espanyols, de les administracions públiques i dels grans mitjans de comunicació. I això sense tenir en compte el paper intimidador que, amb el suport institucional, intentaran exercir els grups violents com la Falange.
Està clar que, mancats d’honestedat, no utilitzen el mateix argument quan és hora de valorar el resultat d’altres processos electorals. I sobretot no fan servir l’argument a l’inversa. És cert que amb una participació del 50%, el 74% de vots favorables representa només un 37% del total de la població que s’hi va mostrar favorable; però també és cert que el 21% de vots negatius representen poc més del 10% de la població contrari a l’Estatut, dels quals com a mínim la meitat hi van ser contraris per considerar-lo esquifit. Qualsevol Govern sorgit d’unes eleccions on hagi tret un 50% dels vots, cosa que normalment sol ser una xifra inferior, amb una participació del 70 o del 75%, ja representa que a aquest Govern, a qui ningú discuteix la seva legitimitat per a governar, només l’ha votat un 37% de la població, com a màxim.
En el cas de les consultes del 13 de desembre caldrà anar molt en compte. L’eufòria sobiranista marcant fites excessivament altes ens podria portar a una sensació de fracàs o de desànim que ja s’encarregarien prou de magnificar els enemics de la democràcia. En qualsevol consulta oficial, des de totes les administracions, partits polítics i mitjans de comunicació s’hi aboquen enormes quantitats de recursos en propaganda, que no tenen res a veure amb les modestes campanyes que poden fer les associacions convocants del 13-D. Si algú establís la proporció de participants en la consulta en relació als recursos emprats en publicitar-la, qualsevol resultat de participació seria extraordinàriament alt. I més tenint en compte que a part de la manca de recursos amb què s’ha de fer la campanya d’aquest 13-D, i contràriament al que succeeix en les altres cites a les urnes, aquí hi ha des d’administracions a partits polítics i poders fàctics que criden a la no participació. El diferencial entre aquell 50% de participació en el Referèndum de l’Estatut i el nivell de participació que s’assoleixi en aquesta convocatòria del dia 13, podria ser l’indicatiu dels que han fet cas de les propostes abstencionistes dels grans partits espanyols, de les administracions públiques i dels grans mitjans de comunicació. I això sense tenir en compte el paper intimidador que, amb el suport institucional, intentaran exercir els grups violents com la Falange.