Tal com era de preveure, i de fet tal com estava previst, el Govern espanyol ha donat ple suport a les accions terroristes de l’exèrcit d’Israel. Es va negar, com la resta d’Europa, a donar cap mena de protecció al comboi humanitari, per més que sabia que estava amenaçat; i tampoc no ha fet res quan en un acte de pirateria han segrestat tres ciutadans amb DNI espanyol, i ha hagut de ser el govern turc qui fes les gestions per treure’ls d’Israel i per repatriar-los.
Recordem que també es queixaven de la desconsideració del Govern espanyol els qui es van veure sorpresos, temps enrere, pel terratrèmol de Xile. I és que el concepte d’Estat espanyol, a part de no ser el nostre, és un concepte pervers i mesquí. Les estructures de l’Estat, amb l’exèrcit, la policia, les ambaixades i els consolats, no estan al servei dels seus ciutadans que són els qui al capdavall en paguen la factura, sinó al servei dels interessos d’aquest Estat que són els interessos dels grans poders econòmics. I és absolutament fals que els polítics espanyols (i aquí també hi podem posar els catalans) o els seus jutges estiguin en contra del terrorisme, de la vulneració de la legalitat o dels drets fonamentals de les persones. La violència i el terrorisme reben tot el seu suport quan al darrera hi ha interessos econòmics, per ells prioritaris. Els cooperans segrestats afirmaven que posarien totes les denúncies que calgui contra el Govern d’Israel perquè no quedin impunes els seus crims i les seves vulneracions del dret Internacional; però ells saben que cap jutge recollirà la seva queixa. Ni tan sols la vedette de la Justicia espanyola, avui defenestrada per haver gosat ficar-se amb el franquisme i amb el cas Gurtel, no mouria un dit per fer justícia ni defensar els drets dels cooperants agredits; ell ja es cuidava prou de pretendre jutjar només, i com a afany d’exhibicionisme personal, criminals i dictadors que no estiguessin en actiu.
Però, des de Catalunya també ens podem demanar: i què ha fet el Govern català en tot aquest afer? Algú li ha sentit algun posicionament de protesta i de rebuig als crims i a la violència emprada per l’exèrcit israelià?
Recordem que també es queixaven de la desconsideració del Govern espanyol els qui es van veure sorpresos, temps enrere, pel terratrèmol de Xile. I és que el concepte d’Estat espanyol, a part de no ser el nostre, és un concepte pervers i mesquí. Les estructures de l’Estat, amb l’exèrcit, la policia, les ambaixades i els consolats, no estan al servei dels seus ciutadans que són els qui al capdavall en paguen la factura, sinó al servei dels interessos d’aquest Estat que són els interessos dels grans poders econòmics. I és absolutament fals que els polítics espanyols (i aquí també hi podem posar els catalans) o els seus jutges estiguin en contra del terrorisme, de la vulneració de la legalitat o dels drets fonamentals de les persones. La violència i el terrorisme reben tot el seu suport quan al darrera hi ha interessos econòmics, per ells prioritaris. Els cooperans segrestats afirmaven que posarien totes les denúncies que calgui contra el Govern d’Israel perquè no quedin impunes els seus crims i les seves vulneracions del dret Internacional; però ells saben que cap jutge recollirà la seva queixa. Ni tan sols la vedette de la Justicia espanyola, avui defenestrada per haver gosat ficar-se amb el franquisme i amb el cas Gurtel, no mouria un dit per fer justícia ni defensar els drets dels cooperants agredits; ell ja es cuidava prou de pretendre jutjar només, i com a afany d’exhibicionisme personal, criminals i dictadors que no estiguessin en actiu.
Però, des de Catalunya també ens podem demanar: i què ha fet el Govern català en tot aquest afer? Algú li ha sentit algun posicionament de protesta i de rebuig als crims i a la violència emprada per l’exèrcit israelià?