Llegim alguns
titulars de la premsa d’ahir. El Periódico: “CiU i els partits
antiindependentistes tomben una moció de la CUP que demana convocar la consulta de forma
unilateral”; El Punt Avui: “CiU vota en contra de fer una consulta unilateral”;
El País: “CiU vota con PSC y PP en contra de convocar
una consulta sin permiso”; La Razón : “CiU vota contra una consulta
unilateral en Cataluña”... La
CUP havia presentat una proposta al Parlament de Catalunya a
favor d’una consulta unilateral, al marge de l’autorització del Govern
espanyol, i va tenir només el suport d’ERC i d’IC-V. I les lectures que en fan
els diferents mitjans, així com l’opinió pública és que s’esquerda l’acció
unitària del moviment sobiranista, o que CiU pot estar plantejant-se fer marxa
enrere... exactament allò que voldrien aconseguir el PP i en general el
nacionalisme espanyol.
Abans que res, dir
que em sembla molt similar al paper que va fer ERC presentant al Congrés dels
Diputats una moció sobiranista, sense haver-la consensuat amb els altres grups
catalans implicats en el procés. Quin era l’objectiu? És evident que la CUP no pretenia aconseguir que
s’aprovés la moció al Parlament, perquè si no ja ho hauria pactat prèviament
amb CiU. Tampoc devia pretendre fer avançar el procés cap enlloc perquè més
aviat el que ha aconseguit és que CiU es posicionés en contra d’una determinada
opció que fins ara es mantenia com un possibilitat més; és el mateix objectiu
que va aconseguir UPyD a Madrid forçant la cambra espanyola a garantir que es
tancava un possible camí.
Aleshores,
repeteixo, quin era l’objectiu? Aconseguir un cert i efímer protagonisme del
grup que presentava la moció? Presumir de ser més independentista que ningú?
Posar en contradicció el grup de CiU, sabent que això reforçaria al sí de la
coalició els partidaris de la moderació i de posar el fre? Acontentar un
electorat o un entorn més interessat en les gesticulacions que en la viabilitat
real del procés sobiranista? Sincerament, aquestes accions de caràcter
testimonial tenen sentit quan s’està lluny d’assolir l’objectiu i no es pretén
altra cosa que donar un imatge publicitària a favor d’una causa, però són del
tot contraproduents quan s’està participant en un procés forçosament unitari si
vol ser exitós.
Aquesta mena
d’actuacions, fonamentades molt més en l’interès de partit que en l’interès
general, poden ser extremadament perilloses en una situació com la que vivim en
què l’única opció que tenim per a guanyar és mantenint la unitat i la cohesió
de les diferents forces sobiranistes. La quimera dels qui pensen que podem prescindir
de CiU o d’un sector important del PSC, i que per tant es permeten
d’arraconar-los cap a l’espanyolisme, coincideix plenament amb l’objectiu del
PP d’esberlar el procés a partir de la divisió. Essent aquest un dels nostres
punts febles, no hauríem de ser tan irresponsables com per a col·laborar-hi..
