Pàgines

dissabte, 16 de febrer de 2008

La llista més votada?

Des de fa un cert temps, Artur Mas insisteix en la idea que la llista més votada és la que hauria de tenir la responsabilitat de governar. Ho diré ras i curt: em sembla una bajanada, i a més una actitud mesquina de qui voldria adaptar les regles del joc democràtic a les seves necessitats actuals (que les futures està per veure). I per postres, ho acaba de reblar dient que si el PSOE necessita els seus vots a Madrid exigiran a canvi l’aplicació d’aquest principi que li permetria accedir al Govern de la Generalitat.

Em sembla absolutament lamentable que un nacionalista pugui pretendre capgirar la política catalana en funció de la política espanyola. Però ara voldria comentar només el tema de la llista més votada.

Si admetem que la sobirania popular radica en la ciutadania, i que aquesta es troba representada en el Parlament, correspon a la majoria d’aquest Parlament formar un Govern. Que els diputats del Parlament estiguin agrupats en molts o en pocs partits no pot anar en detriment de la representativitat de cadascú. Les coalicions es poden fer abans o després de les eleccions, però l’important és que el govern que en surti representi la majoria dels ciutadans.

Actualment, ens pot agradar més o menys, però l’executiu català representa més del cinquanta per cent dels vots emesos pels catalans. Mentre que en cas d’aplicar-se la idea d’Artur Mas voldria dir que el Govern recauria en una coalició que representa poc més del 30%. Com s’entén que s’argumenti que és més democràtic que governi una menor representació de la ciutadania?.

Establir una norma d’aquesta mena equivaldria a forçar que els partits fessin les coalicions abans de les eleccions. Si es presentessin junts els partits que formen l’actual govern de la Generalitat, guanyarien sobradament totes les eleccions a Catalunya. O si es produís el trencament de la coalició Convergència i Unió, podria donar-se que aleshores fos el PSC la formació més votada, que per aquesta normativa tan poc democràtica que propugna Mas podria governar en solitari amb menys del 30% dels vots.

A nivell estatal, si els vots convergents fossin imprescindibles per a la investidura de Zapatero, i s’exigis a canvi la reforma de la llei electoral per tal que automàticament governés la llista més votada, seria la darrera intervenció de CiU a Madrid. Perquè amb aquesta norma de l’Artur Mas, a Espanya sempre governaria el PP o el PSOE sense necessitat de pactar amb ningú; i la presència de la resta de partits, com CiU, seria absolutament irrellevant i sense cap capacitat per a influir-hi.

La proposta d’Artur Mas em sembla del tot forassenyada perquè no permetria una veritable representació de la voluntat popular, perquè aniria en detriment de la pluralitat, dels drets dels grups i de les voluntats no majoritàries, perquè faria inviable la incidència dels grups catalans a Madrid (inclosa CiU), però sobretot perquè està pensada tant a curt termini que només contempla la possibilitat de l’Artur de fer complir el seu somni, sense tenir en compte que aniria en contra de la democràcia, en contra de la pluralitat, en contra dels partits catalans, i per tant també en contra de CiU.