Pàgines

dijous, 19 de maig del 2011

Fukushima, Llorca i Ascó-Vandellós

Des d’Europa, des de la distància, molts es preguntaven com és que en un país com el Japó tan amenaçat sísmicament tenien Centrals nuclears prop de la costa, exposades no només a les vibracions de la terra sinó als efectes devastadors dels tsunamis. Igual com ara, també molts es pregunten com és que, trobant-se la ciutat de Llorca sobre una falla i en un territori propens als terratrèmols, no hi hagués mesures més estrictes per a prevenir-ne els seus efectes. D’entrada, podríem dir que és relativament fàcil formular-se la pregunta ara, a pilota passada. També podríem dir que hom té sempre la confiança que aquesta mena de desgràcies no acabin passant mai. Però passen.

Després del tsunami japonès, segur que molta gent, i també a Llorca, consideraven que aquest és un fenomen que passa molt lluny de nosaltres; allà, al Japó, els terratrèmols i els tsunamis estan a l’ordre del dia, encara que normalment amb una intensitat molt menor. Però és el mateix ens ha passat a nosaltres en relació amb el terratrèmol de Llorca; bé, aquella zona té un cert risc sísmic que no és comparable amb el de Catalunya. Però és que Catalunya no és un país lliure d’aquesta mena de riscos. No hi ha ningú que pugui assegurar-nos que mai es produirà un terratrèmol o qualsevol altre desastre natural a la zona d’Ascó i Vandellós, com ningú pot garantir que mai no es produirà un accident o error humà de fatals conseqüències, ni que puguin ser el blanc d’un atac terrorista. Podem dir que les possibilitats reals que es produeixi un terratrèmol com el de Llorca amb els efectes devastadors del tsunami són realment baixes. Possibilitats poques, però de garantia, cap.

Es pot entendre, doncs, que algú ens expliqui que val la pena córrer el risc de tenir a prop una Central Nuclear o un cementiri de residus, tant si és pels guanys de la ciutadania en forma d’electricitat com si és pels guanys de les empreses explotadores. I si la societat accepta el risc de viure amb una bomba al costat de casa, amb escasses possibilitat que exploti però amb cap certesa, no hi ha res a dir. Ara, el que no poden fer els tècnics i els polítics és enredar la gent defensant una seguretat que ni ells ni ningú no pot garantir. No és només una estafa sinó sobretot un acte criminal de posar en joc la vida de les persones per a obtenir ells uns guanys personals.