Una de les característiques dels dirigents populars, en els darrers temps, és la d’atribuir-se la interpretació dels que fan i del que pensen arreu d’Europa. Sense mirar-s’hi massa, fan afirmacions absolutament gratuïtes, sovint falses, manifestament falses, fruit molt més del seu desig que de la realitat. No fa gaire que els sentíem dir que Europa no acceptaria que Catalunya construís el seu propi Estat, ignorant que en els darrers decennis són molts els nous estats que s’han constituït a Europa, com a resultat de processos diversos, però sempre en base al principi democràtic del dret a l’autodeterminació dels pobles. Tant és. Al Partit Popular, com als socialistes espanyols, els interessaria que Europa rebutgés la decisió del poble de Catalunya per a ser un poble lliure; i ells farien (faran) mans i mànigues perquè així sigui.
És evident que cap Estat europeu no potenciarà ni afavorirà cap procés de creació de nous estats, perquè als poders econòmics els va millor l’estabilitat, per injusta que sigui. Però, tan bon punt s’adonin que pot ser més inestable l’oposició a la voluntat de tot un poble que la seva acceptació, tampoc haurien de tenir cap inconvenient per donar la benvinguda a nous estats. A Anglaterra, per exemple, sembla que tenen un esperit molt més democràtic que els espanyols, i no s’esveren excessivament davant la possibilitat que Escòcia opti per exercir el dret a decidir. Una Escòcia independent, acceptada per la Gran Bretanya, seria reconeguda immediatament per la resta d’Estats europeus. Quins arguments es podrien donar per a no acceptar igualment un País Basc o una Catalunya independent? Cap altre que el del terrorisme d'Estat i la violència, com les amenaces de l’inefable Gregorio Peces-Barba i de tants altres que han esgrimit el vell argument del dret de conquesta, seguint el model del franquisme.
I ara hi ha tornat el Jorge Fernández Diaz afirmant que “cap Estat no renunciaria a recaptar tots els impostos”. No sé d’on ho ha tret, si és per imbecil·litat o per ignorància supina, perquè tothom sap que hi ha molts estats descentralitzats que tenen cedida la recaptació de segons quins impostos; sense anar més lluny, fins i tot l’Estat espanyol contradiu les paraules del candidat popular. Però una vegada més el dirigent popular s’ha oblidat de la realitat i no ha tingut cap mena d’escrúpol a l’hora de mentir i dir bajanades, obsessionat amb la seva dèria per acabar amb la misa autonomia de Catalunya.
És evident que cap Estat europeu no potenciarà ni afavorirà cap procés de creació de nous estats, perquè als poders econòmics els va millor l’estabilitat, per injusta que sigui. Però, tan bon punt s’adonin que pot ser més inestable l’oposició a la voluntat de tot un poble que la seva acceptació, tampoc haurien de tenir cap inconvenient per donar la benvinguda a nous estats. A Anglaterra, per exemple, sembla que tenen un esperit molt més democràtic que els espanyols, i no s’esveren excessivament davant la possibilitat que Escòcia opti per exercir el dret a decidir. Una Escòcia independent, acceptada per la Gran Bretanya, seria reconeguda immediatament per la resta d’Estats europeus. Quins arguments es podrien donar per a no acceptar igualment un País Basc o una Catalunya independent? Cap altre que el del terrorisme d'Estat i la violència, com les amenaces de l’inefable Gregorio Peces-Barba i de tants altres que han esgrimit el vell argument del dret de conquesta, seguint el model del franquisme.
I ara hi ha tornat el Jorge Fernández Diaz afirmant que “cap Estat no renunciaria a recaptar tots els impostos”. No sé d’on ho ha tret, si és per imbecil·litat o per ignorància supina, perquè tothom sap que hi ha molts estats descentralitzats que tenen cedida la recaptació de segons quins impostos; sense anar més lluny, fins i tot l’Estat espanyol contradiu les paraules del candidat popular. Però una vegada més el dirigent popular s’ha oblidat de la realitat i no ha tingut cap mena d’escrúpol a l’hora de mentir i dir bajanades, obsessionat amb la seva dèria per acabar amb la misa autonomia de Catalunya.