Pàgines

dissabte, 3 de gener de 2009

Les negociacions segueixen el seu camí

Ho he vingut dient des de fa un cert temps, i no em farà res, si es dóna el cas, d’admetre que anava equivocat. Però de moment tot sembla indicar que les negociacions pel nou finançament segueixen el seu curs, al ritme i al so que marca el Govern espanyol. La proposta de Solbes, la que segons els socialistes catalans sonava bé, ha estat força ben acollida al conjunt de l’Estat i només aquí ha fet saltar les alarmes. El socialistes catalans, davant el rebuig frontal d’Esquerra, no podien continuar elogiant l’eficàcia i la capacitat negociadora de Montilla que segons ells havia desencallat i ben encarrilat les negociacions, a risc de provocar la ruptura del Govern.

De moment s’ha arribat a un primer acord de Govern tripartit. Almenys formalment, es visualitzarà que el Govern català té una visió pròpia i que negociarà bilateralment amb el Govern espanyol. Però ho farà a partir de la proposta de Solbes que no té res de bilateral: ja ens han portat, doncs, al seu terreny. Mentrestant, s’anirà modelant el discurs per a justificar l’acord que inevitablement arribarà. El Govern, Esquerra inclosa, ja ha començat admetent que la proposta espanyola no va contra el que diu l’Estatut, simplement no hi ha prou garanties que ho acabi reflectint del tot. I s’admet que en la proposta hi ha avenços importants, encara que insuficients. Us sona?

Qualsevol que repassi l’hemeroteca i busqui en aquells inicis de gener del 2006 hi trobarà declaracions similars, sobre el procés de negociació del nou Estatut. Pocs dies abans d’aquell 20 de gener en què Mas i Zapatero van sortir a fer-se la foto amb l’acord del nou Estatut sota el braç, des d’Esquerra mateix en boca de Josep Lluís Carod Rovira es deia que l’acord era proper: encara era insuficient, però el líder republicà el va qualificar d’insuficient alt. En aquella ocasió, quan ja tot era a punt, el mag Zapatero va optar per escenificar l’acord amb CiU, per evitar fer-ho amb els independentistes, amb l’escàndol que això hauria provocat arreu de l’Estat.

Seguim els mateixos passos. De moment, ja hem acceptat les seves regles de joc. D’aquell no deixar ultrapassar “línies vermelles” i el “plantar-se davant de Madrid” es va passar al “front unitari en cas de no tenir una proposta clara el dia 31”, i ara ja som al “això encara és insuficient”. Com dirien els socialistes: la música sona bé, tot és qüestió d’afinar les orelles.