El Govern grec,
probablement inspirat i guiat per la troika comunitària ha reaccionat tard i
malament a les accions violentes dels grups feixistes. Les imatges que hem
pogut veure en els darrers temps eren perfectament clares i il·lustratives de
la situació. El grup polític Alba Daurada actuava no només amb total impunitat
sinó amb la complicitat expressa de la policia i, per tant, del Govern
conservador de Samaras. El Govern grec rebia moltes indicacions i instruccions
de la Unió
europea que havia de seguir escrupolosament com a condició per a tenir accés
als diners del rescat, però mai ningú li havia posat com a condició que posés fi a la violència.
I és que aquesta
extrema dreta, ben treballada i controlada pel poder, pot esdevenir una eina molt
eficaç per a crear un clima de por i d’inseguretat entre la ciutadania, per a
fomentar la xenofòbia com a eina ideal per a desviar l’atenció dels problemes
socials i de les agressives polítiques de la dreta, i en definitiva, per a
contrarestar els valors i les alternatives de l’esquerra. Des del poder ja els
va bé que hi sigui, sempre que es tracti d’una violència controlada; i només
reaccionen quan la mateixa fera que ells han creat els pot acabar essent
perjudicial per als seus interessos. No és que al Govern de Samaras l’importi
ni poc ni molt la mort de l’activista d’esquerres en mans d’aquests grups, sinó
que el ressò mediàtic que ha tingut el pugui acabar perjudicant a ell. Aquesta no ha estat la primera víctima dels grups feixistes grecs; com a mínim dos
immigrants havien estat abatuts impunement aquest any pels mateixos, sense que
el Govern aixequés ni un dit. Ara, el ressò mediàtic l’ha obligat a reaccionar
i ha hagut de procedir a algunes detencions dels dirigents del partit neonazi.
A Grècia, com a
Espanya, la violència d’aquests grups és perfectament tolerada pels poders
públics, inclosa una administració de la Justícia que és capaç de minimitzar-ne les seves
accions o d’equiparar-les als petits excessos que sempre es poden produir en
tota mobilització reivindicativa. Prevaricadorament són capaços de fer lleis
adreçades exclusivament a limitar l’acció de grups d’esquerres, o abertzales en
el cas espanyol, i compten a més que la Justícia també en farà interpretacions netament
partidistes. Com diu la dita: Qui sembra
vents, recull tempestats, o bé cria
corbs i et trauran els ulls.