Pàgines

dissabte, 2 de març del 2013

Celeritat i eficàcia selectiva dels tribunals

Ara que està tan d’actualitat parlar de corrupció política, valdria la pena diferenciar el que són irregularitats puntuals, encara que siguin per a beneficiar el partit, un amic o a ell mateix, del que són trames mafioses perfectament organitzades per a delinquir de forma permanent i a gran escala. Qui més qui menys tots els partits han tingut casos puntuals de càrrecs públics que han aprofitat la seva situació per a enriquir-se o per a afavorir els seus. En la majoria dels casos, fins i tot, els dirigents dels respectius partits han procurar encobrir o beneficiar-se d’aquestes pràctiques corruptes, encara que quan s’han fet evidents i públiques se n’han desmarcar.

Però, molt més preocupant que aquests casos puntuals de corrupció que cal depurar, naturalment, és que hi hagi un grup que tingui muntada tota una estructura perfectament planificada per a saquejar les arques públiques. I en aquest sentit és evident que el cas Gürtel sobrepassa tots els límits imaginables i adquireix una dimensió tal que al seu costat, les operacions Pretòria o Mercuri són simple menudalla. El PP popular, a través del seu tresorer, tenia muntada una extensa i complicadíssima xarxa d’empreses que feien serveis a les administracions governades per ells, amb la finalitat d’obtenir a part del finançament il·legal del partit, sucosos beneficis personals. Una xarxa estesa a bona part del territori espanyol, encara que preferentment a Madrid, País Valencià i les Illes; una munió d’ajuntaments, diputacions i Govern autonòmics estaven minats per aquesta xarxa mafiosa que no s’entretenia a cobrar comissions d’un 3%, sinó que podia doblar o triplicar el cost d’una obra o servei, per tal que després es poguessin repartir els diners entre els dirigents del partit. Un cop descoberta la trama, han anat apareixen noves branques i nous sumaris per a delictes derivats del primer, cosa que pot haver allargat i complicat tot el procés judicial.

A diferència d’altres països on situacions com aquestes s’han pogut resoldre amb una certa celeritat, aquí la Justícia segueix un ritme interessadament lent. Des del 2009 nou ençà no s’ha tancat cap instrucció i per tant tampoc s’ha celebrat cap judici. Un dels principals “capos”, en tant que tresorer del PP, ha pogut campar amb total llibertat i de fet ha estat en nòmina del partit fins aquest més de febrer, tot i que els seus dirigents mentissin una vegada més afirmant que feia temps que l’havien acomiadat. L’única persona jutjada i condemnada en tota la trama Gürtel ha estat precisament el Jutge Baltasar Garzon, que va tenir la gosadia de tocar els interessos del PP. És pura casualitat? Suposo que no s’ho creu ningú.