La Justícia, lenta i ineficient, amb ganes

A vegades, quan algú parla de la lentitud i la ineficiència de la Justícia espanyola (ja deixo de banda els casos d’absoluta perversió i corrupció que hi són tan habituals) es presenta com un fat inevitable propi de l’estructura del sistema, admetent en el millor dels casos un problema de manca de recursos. D’alguna manera se’ns ve a dir que la Justícia és lenta, però que fa el seu camí de forma inexorable. Sincerament, a més de lenta, la Justícia és tendenciosament ineficient també per responsabilitat directa i expressa dels seus màxims irresponsables.

Els sumaris relacionats amb el cas Gürtel i el cas Bárcenas ja se’ls disputaven dos magistrats com si aquests estiguessin desvagats i cerquessin clients, o potser només per un cert afany de protagonisme i projecció pública. Finalment es va decidir que els portaria el magistrat Pablo Ruz, tot i ser aparentment menys dòcil al PP, sabent que aquest ocupa una plaça interina i que per tant no podrà completar el procés d’instrucció. Aquest sol fet, el d’encarregar a un jutge la instrucció d’un procés tan complex sabent que ho haurà de deixar a mitges, és d’una irresponsabilitat majúscula que desqualifica professionalment i des de tots els punts de vista els qui van prendre tal decisió; si no és que directament ho van fer amb la intencionalitat d’interrompre la investigació per tal que la pogués reprendre o reiniciar un jutge més afí als interessos del partit. Sabent tota la tasca feta fins ara pel jutge Pablo Ruz, la lògica més elemental hauria de fer pensar que, amb la incorporació del jutge titular, Miguel Carmona, donada la magnitud dels dos casos, el Gürtel i el Bárcenas, ambdós jutges coma mínim treballessin plegats per tal de donar continuïtat al procés d’instrucció.  

Però, està clar, aquesta lògica elemental tindria sentit si la finalitat de la Justícia i l’objectiu dels magistrats fos fer justícia i fer-ho amb la màxima celeritat. Però no és el cas. El Consell General del Poder Judicial va decidir que Ruz continuaria sis mesos més al mateix jutjat de l’Audiència Nacional, però deixant que sigui el nou titular el qui decideixi sobre la participació de Ruz, ni que sigui com a col·laborador, en aquestes causes. I, des del primer moment, el nou jutge que haurà de substituir Pablo Ruz ja va deixar clar que no comptaria amb ell. Per més que argumentin raons de burocràcia legal, em sembla evident que aquí hi ha un cas de deliberada obstrucció de la Justícia en majúscules, per tal de condicionar de forma interessada la instrucció d’aquestes causes. I a això, sarcàsticament, en diuen justícia.