Una de gàngsters i extorsionadors

Ho hem vist repetidament al cinema. El dolent de la pel·lícula, el lladre, el xantatgista, el mafiós, el delinqüent, no en té prou amb cometre les seves malifetes sinó que hi ha fer la seva mofa, amb un aire xulesc de qui es pensa que podrà actuar sempre amb impunitat. El xantatgista, dic, pot presentar-se davant de les seves víctimes i amb un to sorneguer dir-li que ell no l’obliga ni el coacciona per a res, però que s’haurà d’atendre a les conseqüències; i pot etzibar-li com a amenaça en acomiadar-se “tu sabràs el que més et convé”.

La mateixa escena la passaven abans d’ahir a les notícies. L’inefable Montoro, que es nega a donar les xifres de dèficit pressupostari que permetrà a les diferents autonomies per aquest any 2013, precisament per a fer més difícil el seu compliment i per impedir que puguin fer els seus pressupostos amb un mínim de cara i ulls, deixava anar la seva amenaça: tot dependrà de si fan cas de les seves “recomanacions” de desmantellar les estructures d’autogovern que tenen atorgades estatutàriament. El sostre de dèficit que volen imposar a les autonomies no és el que es reserven per a ells, i les suposades duplicitats s’interpreten sempre a favor seu, de manera que són les autonomies les que han de renunciar a tenir competències, per més que les de l’Estat siguin molt més costoses i ineficients. El gàngster i el mafiós no entén de racionalitat ni de justícia, sap que té l’arma  carregada sota l’americana per si de cas, però que no li caldrà treure-la perquè confia en què les seves amenaces, sovint qualificades de “recomanacions”, seran suficients per a atemorir les víctimes. Però, això sí, a les pel·lícules el delinqüent extorsionador manté el sentit de l’humor, almenys mentre es veu guanyador, i fa ús del cinisme: “i que consti que no és cap amenaça, diu, i que serà una decisió que prendreu lliurement vosaltres”.

Al cinema, aquestes situacions resulten irritants, però queda el consol de pensar que al final sempre hi ha qui hi planta cara i aconsegueix desarticular la xarxa mafiosa. Nosaltres no aspirem pas a tant; en tenim prou en alliberar-nos d’aquesta banda de delinqüents i extorsionadors que es permeten de posar condicions per a retornar-nos només una part dels diners robats. Com a les pel·lícules, si algun incaut encara es pensa que es pot negociar amb la màfia i cercar una sortida pactada, és que s’ha begut l’enteniment i acaba vilipendiat per les dues bandes. El Montoro, i en general el Govern del PP, ja s’encarreguen de deixar clar que no hi ha mitges tintes que valguin i que ells no cessaran en les seves agressions en contra de Catalunya, ara amb un xantatge al més pur estil cinematogràfic.