De dubtes i sospites, cap, senyor ministre

El ministre Montoro demanava dies enrere que no es creessin ombres de sospita sobre Hisenda o la Casa Reial davant dels errors de l’informe que Hisenda va presentar al Jutge que porta el cas de la Infanta Cristina. Pel que sembla, en tretze documents que havien passat per mans de notaris, registradors i funcionaris d’Hisenda s’havia produït el mateix error, que no consistia en confondre atzarosament una lletra o un número del DNI, sinó en equivocar-se en tota la sèrie numèrica del codi d’identificació personal, de tal manera que, sorprenentment, el resultat de l’error coincidia amb el número de la Infanta.

Hi deu haver milions més de possibilitats de dir un número a l’atzar i que resulti ser el guanyador de la loteria, que no que persones diferents equivoquin en transcriure un número, que l’error sigui coincident i que, a més, el resultat de l’error coincideixi amb el DNI d’una Infanta. El ministre es deu pensar que la gent no ha anat mai al notari ni al registrador de la propietat, i que no sap el que és haver d’esperar pacientment que aquests professionals facin la minuciosa comparació dels números del DNI amb els del document que ells han de certificar (és la seva feina), així com de la fotografia del titular del document que s’hi ha de personar físicament. Si la venda d'aquelles finques no les va fer la Infanta, Hisenda, els registradors de la propietat i els notaris deuen saber qui n'era el titular, oi? Amb tota la cara del món, el Ministre no solament dóna credibilitat a la increïble suma d’errors, sinó que els atribueix majoritàriament als notaris. No tenen el més mínim sentit del ridícul, i ho deixen anar convençuts que, tractant-se de la Infanta, la gent i sobretot els mitjans de comunicació no hi insistiran gaire.

Però, senyor ministre, sobre aquest afer la majoria dels ciutadans no en tenim cap de dubte, i el que tenim no són sospites; el que tenim són evidències i certeses. És evident, perquè no hi ha cap altra possibilitat plausible, que aquí hi ha hagut accions clarament delictives, de falsedat documental i d'encobriment. Algú pot tenir els seus dubtes sobre l’abast de la implicació de la Infanta, tant en aquest afer d’Hisenda com en tot el cas Noos, essent impossible de pensar que ella no sabia res de res del que firmava; ara bé, del que no hi ha dubte és de la implicació delictiva en aquests informes d’Hisenda, i de la complicitat del Ministre, si més no en encobrir-ho. Però, l’engany i la mentida, en el senyor Montoro, no és cap imputació novedosa.