Una Justícia justa? Una utopia o una quimera

(Article publicat al Diari Gran del Sobiranisme)

Hi ha actes simbòlics, testimonials, que ja se sap que resultaran absolutament inútils, però que sovint s’han de fer. És, per exemple, la petició del diputat Joan Tardà, d’ERC, perquè comparegui el President del Consell General del Poder Judicial per tal de demanar-li que prengui mesures davant la vulneració dels drets dels ciutadans de Vinaròs que veuen com el jutjat del seu municipi denega les demandes presentades en llengua catalana.

La llei pot dir el que vulgui, però la militància política dels responsables judicials de Vinaròs els porta a no acceptar les demandes escrites en una de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana que a ells no els agrada. Però aquesta circumstància, que en qualsevol país democràtic es resoldria amb una demanda per prevaricació, ja que hi ha una vulneració deliberada de la llei, a l’Estat espanyol és habitual quan es tracta de menystenir no només la llengua catalana, sinó les lleis que regulen l’ús de la llengua. La vulneració o no de la llei, ja sigui per part dels mateixos jutges, dels cossos i forces de seguretat de l’Estat o de l’Administració, no depèn sinó de la correlació de forces polítiques existent a cada indret, ja que es tracta de vulneracions fetes a consciència per simples conviccions i militància política. Per això són tan habituals al País valencià o a les Illes. La Plataforma per la Llengua té editat un extens recull de casos similars en què les agressions a la llengua catalana, obviant o negligint la legislació vigent, sempre queden impunes perquè no es tracta de casos aïllats sinó d’una actitud generalitzada i encoratjada des de les institucions espanyoles.

No és pas difícil d’imaginar quina serà la resposta a la petició d’ERC perquè comparegui al Congrés espanyol el President del CGPJ. El Partit Popular, i probablement també el PSOE, impediran que hi hagi aquesta compareixença, perquè ells comparteixen aquesta vulneració permanent de la legalitat espanyola quan es tracta d’afavorir el seu nacionalisme espanyol que es basa en la persecució i la negació dels drets dels qui tenen altres llengües que la castellana. I no cal dir que una demanda per la via judicial tampoc tindria millor resultat. La Justícia espanyola mereix aquesta denominació a mitges, perquè si bé es cert que és profundament espanyola en el sentit més imperialista i excloent del terme, no té res de justa. Pretendre que la Justícia espanyola sigui justa no és una utopia, és una quimera.