Però, quina cara, aquesta Ministra!

Quan hi ha prou cara dura sempre es troben arguments per a tot. Es pot fer el que es vulgui i, per nefast que sigui, acabar dient que pitjor hauria anat si no s’hagués fet. I com que és difícil d’especular sobre el que hauria pogut passar, el cara dura sempre pot argumentar que el que ha fet ell és el millor que es podia fer. I encara té la barra de reclamar que se li agraeixin els favors prestats.

Era al·lucinant sentir la Ministra d’Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, dient que la reforma laboral havia resultat ser tot un èxit no pas pel que havia aconseguit sinó pel que havia evitar que passés. El que és verificable és l’estadística dels nombre d’aturats, dels que hi havia abans de la reforma laboral i els que hi ha un any després; però no és verificable el que hauria pogut passar si no s’hagués fet la reforma laboral. Per tant, la versió de la Ministra és irrefutable, tant com ho seria afirmar que la política del PSOE enfront de la crisi va ser molt exitosa perquè va evitar una caiguda molt més gran. Naturalment, la Ministra no va dir que no s’havia acomplert res del que ella mateixa i el Govern del Partit Popular havien previst en el moment d’aprovar la reforma laboral; havien promès que aquesta reforma serviria per a crear llocs de treball i per tant sortir de la crisi; i el que ha passat és que en aquest darrer any la xifra de gent sense feina a tot l’Estat s’ha incrementat en 285.000 persones, i molts dels qui tenen feina han vist com es reduïen els seus salaris i empitjoraven les condicions de treball, sovint sota l’empara de la seva llei.

És una qüestió simplement de barra, propi de pocavergonyes. Amb les dades a la mà, una persona mínimament honesta hauria reconegut que la Reforma laboral ha estat un fracàs, ja que no ha aconseguit els resultats esperats. Però diguem que el desvergonyiment de la Ministra és en consonància amb la dinàmica general d’aquest Govern que fa de la mentida i l’engany el seu particular estil de governar. I potser només van mentir a l’hora de presentar les justificacions per a aprovar la reforma, que ells ja sabien que no crearia llocs de treball sinó que satisfaria només els interessos de la patronal.