Sovint, posem en dubte la utilitat que poden tenir, avui, unes forces armades, i la seva despesa sempre ens sembla excessiva. Tendeixo a creure que els exèrcits són els que provoquen els conflictes armats, més que no pas els que ens defensen de perills exteriors. Però bé, ara no pretenia posar en qüestió la validesa o la necessitat que tenen els estats de tenir un exèrcit. Tant de bo, hi hagués manifestacions pacifistes a la plaça de Sant Jaume protestant per una despesa excessiva del govern català en el Departament de Defensa i Seguretat Nacional! El que em sobta, un cop acceptada l'existència d'unes forces armades, és la utilització que en fan els estats.
Ho hem vist moltes vegades, i ho tornem a veure ara al Perú. Davant d'un desastre natural, la decisió de fer-hi intervenir l'exèrcit arriba sempre amb retard, i encara entès com una anomalia, o com una excepcionalitat. Si deixem de banda les consideracions ètiques derivades del fet de tenir un exèrcit i de destinar-hi una part important de recursos que sembla que podrien tenir destins molt millors, és evident que disposar d'un contingent de persones considerable, amb tot un equipament preparat per a qualsevol circumstància, hauria de ser una bona eina per a qualsevol govern, davant de qualsevol contingència. El lògic seria que, tan bon punt salta l'alarma per un incident d'una certa magnitud (sigui un incendi, un terratrèmol, unes inundacions, etc) a la vegada que es posen en marxa tots els efectius sanitaris, s'hi posés també l'exèrcit. Al Perú, organitzar de cop i volta una cadena de distribució de l'ajuda humanitària amb totes les dificultats que comporta per trobar personal disposat, mitjans de transport, etc. ha de ser molt difícil. L'exèrcit és ja una estructura preparada, disciplinada, amb mitjans de transport adaptats per a les situacions més adverses, que podria fer perfectament aquesta tasca.
Probablement, és una de les poques utilitats reals que pot tenir un exèrcit. El que passa és que al Perú, com a casa nostra (i suposo que arreu), l'exèrcit no és vist mai com una força preparada per a defensar els ciutadans d'un país, sinó més aviat per a defensar l'estat d'aquests mateixos ciutadans. Per això ho veuen com una anomalia o un fet excepcional, i, quan reaccionen, ho fan sempre tard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada