Plataforma per la Sobirania

Certament alguna cosa s'està movent en la societat catalana. Es parla sense embuts del desconcert que viu el catalanisme, per la manca d'un lideratge clar i d'un projecte comú, i apareixen col·lectius de tota mena preocupats per la situació que viu el país a nivell nacional. Hi ha moviments a l'interior dels partits i n'hi ha amb voluntat de mantenir-se al marge de les dinàmiques més partidistes. Uns i altres són necessaris i poden ser útils per a la imprescindible regeneració de la política catalana, sempre que neixin amb un plantejament de transversalitat i no siguin pures plataformes de promoció personal.

Al si de CDC ha nascut una d'aquestes plataformes: Plataforma per la Sobirania. Una primera cosa positiva a considerar és que no pretén enganyar ningú simulant ser independent de la dinàmica de partit. És un moviment intern de CDC que planteja uns objectius de partit, una opció estratègica, que hauria d'ajudar a fer possible un treball en comú amb altres forces polítiques del catalanisme.

Valdria la pena que des d'ERC en prenguéssim nota. A diferència de la ponència elaborada de cara a la Conferència Nacional d'Esquerra, aquesta tardor, no es plantegen elaborar un full de ruta propi per avançar cap a la sobirania, sinó que parlen de consensuar d'entrada aquest full de ruta perquè són conscients no hi haurà full de ruta ni avenços significatius per al país, si cadascú pretén ser-ne l'únic motor o l'únic eix. És significatiu que reconeguin d'entrada que "aquesta feina és irrealitzable sense la complicitat d'ERC". És el mateix plantejament que defensava jo en articles anteriors, des de l'òptica d'Esquerra, quan deia que no podem pensar en un full de ruta sense comptar amb la complicitat de CDC, i amb la d'altres formacions i grups catalanistes. No podem parlar en termes de competència, d'anar a guanyar el que ens fa la competència electoral, com es diu en el text de la nostra ponència, sinó en termes de complicitat global del catalanisme.
Tan nefastos poden ser els personalismes interns, els projectes pensats per a consolidar o catapultar una persona a la cúpula del partit, com els exclusivismes o sectarismes que prioritzin l'assoliment de l'hegemonia política d'un partit per sobre de la consecució d'un projecte comú de país.