Pàgines

divendres, 18 d’abril de 2008

L’ampliació interna de la Unió europea

El President del Cercle d’Estudis Sobiranistes i vocal del Consell General del Poder Judicial, Alfons López Tena, va presentar ahir a Brussel·les la idea de l’ampliació interna de la Unió europea. És a dir que, si un Estat de la UE s’escindeix, els dos o més estats resultants esdevenen automàticament nous estats membres perquè els drets i obligacions de l’Estat existent fins aleshores queden subrogats als nous. Una consideració jurídica que, evidentment, apunta als casos d’Escòcia, el País Basc o Catalunya.

En primer lloc, aplaudir la iniciativa del Cercle d’Estudis Sobiranistes, perquè la seva sí que és una tasca de construcció de bases sòlides per avançar cap a la independència. Si entenem la situació de Catalunya només com un afer intern de l’Estat espanyol, tenim la batalla perduda. Si algú seriosament preveu un escenari d’emancipació nacional a curt o mitjà termini (l’any 2014, per exemple) ja comença a fer tard per a establir l’estratègia necessària per a arribar-hi. I un element clau per assolir el reconeixement dels nostres drets com a poble, el dret a decidir el nostre futur, serà tenir la complicitat o com a mínim la comprensió de la comunitat europea.

A vegades, no és tan important el que es diu com el qui ho diu. I la veu d’Alfons López Tena és, sens dubte, una veu autoritzada; però insuficient. No sé si avalant el President del Cercle d’Estudis Sobiranistes hi havia a Brussel·les autoritats polítiques, econòmiques, acadèmiques i de la societat civil catalana, però en tot cas els mitjans de comunicació no se n’han fet massa ressò. A l’hora de la veritat, el que comptarà no seran tant els arguments jurídics (tot i que és bo que hi siguin), ni les raons democràtiques (que lògicament hi són), sinó la fermesa i la voluntat col·lectiva que sapiguem transmetre a nivell espanyol i a nivell internacional. S’imposa, si de veritat creiem en la possibilitat d’exercir el dret a decidir, una visió d’Estat per part dels partits polítics sobiranistes, cosa que no estem veient ara per ara.

Ningú pot pretendre ser pal de paller de res, ni molt menys protagonista absolut, ja que aquesta és la millor fórmula per avortar qualsevol intent seriós d’avançar cap a la independència. I molt menys si els dirigents polítics estan embrancats en mesquineses i lluites internes per seure a la poltrona (aquests es desqualifiquen ells mateixos per a liderar cap projecte de país). López Tena pot quedar sol, presentant a Brussel·les un projecte de país, mentre aquí uns irresponsables s’estan tirant els plats pel cap, i el Secretari de política internacional d’ERC, per exemple, té en la seva agenda afers tan transcendents per al nostre futur com un acord amb els maputxes xilens o amb els saharians.

2 comentaris:

Jordi Eduard ha dit...

Home Josep, els independentistes que treballem a Brusel.les cada dia, i els qui ja vam impulsar la trobada d'Edimburg on es van començar a definir les bases polítiques d'aquest nou front de l'ampliació interna crecque esn mereixem una miqueta més de consideració. López Tena, ja t'ho puc garantir, no és ni una veu al desert, ni un llanero solitario que predica en terrenys que no s'hagin treballat prèviament.

I potser que deixessim de menysprear els maputxes i els saharauís, sobretot coneixent com coneixem la gent d'esquerra que treballem a Brusel.les quina és la percepció que de catalans i esocesos tenen a Europa, i quina necessecitat tenim d'aliats puntuals per a visualitzar la nostra lluita. I si es pot fer, ajudar, perquè no? Que tampoc és concentrar tot l'esforç en això home!

Salut.

Josep Romeu ha dit...

Per suposat que hi ha molta més gent que treballa per fer conèixer les reivindicacions catalanes a Europa. El problema sempre és el mateix: quan es fa una crítica a una manca general de visió i de polítiques de pes, surten amb què alguna cosa es va fent. Està clar que sí; però no hi veig el pes dels dirigents i membres del Govern, no hi veig una aposta clara en aquest sentit.

Podria comentar-te, per exemple, les dificultats que tenia l'editor d'Eurotribune, amb un escàs o nul suport de la Generalitat, quan està fent una tasca realment remarcable. De fet, va haver d'anar a cercar suports al Govern Basc.

De menyspreu cap als maputxes o saharians, cap. Entre altres coses, a nivell personal, per tal de donar a conèixer la diversitat lingüística del món vaig posar en marxa la web LINGUAMUNDI. Per cert, que negant-me des de l'administració catalana qualsevol mena d'ajuda. Jo ja deia que em semblava bé que es tingui relació i es cooperi amb aquests pobles, el que no em sembla bé és que hi centrem la nostra política internacional.