Pàgines

dissabte, 24 de maig de 2008

Carod, un gir de 180º. Ara?

Ahir, Josep Lluís Carod Rovira va presentar a Vic la seva proposta de cara al 2014. Davant un públic més aviat reduït va presentar les línies generals que ha recollit en el seu darrer llibre, amb el seu habitual estil agut, irònic i incisiu. De la presentació que en va fer, en podríem destacar tres aspectes: la part central del discurs, basada en el full de ruta cap a la fita del 2014; una justificació personal de la seva tasca al Govern de la Generalitat; i un toc d’alarma, extremadament crític, respecte a la credibilitat del partit. Deixant de banda la justificació personal, semblant a la que fa l’Huguet en la Ponència del 25è Congrés, encara que en el cas de Carod és molt més raonada i ajustada a la realitat, la resta del discurs representa un gir de 180º en relació al discurs oficial del partit, però sobretot del Full de ruta aprovat la tardor passada i lògicament de la mateixa ponència oficial del Congrés d’ERC.

El seu plantejament sobre com arribar a la consulta popular del 2014 no tenia res a veure amb el que es va aprovar en la Conferència Nacional d’ERC de l’any passat. Personalment vaig ser molt crític amb aquell Full de ruta redactat pel Ridao perquè, semblantment a la Ponència del Congrés d'aquest mes de juny, es partia de la base que Esquerra havia de ser el pal de paller, la consulta s’havia de fer des de l’esquerra i només quan Esquerra tingués la majoria, i en definitiva perquè resultava d’un infantilisme sense cap ni peus. En canvi, ahir, l’encara President del partit va fer una exposició molt més seriosa, amb la qual sí que puc estar-hi d’acord, situant el projecte nacional del 2014 com un projecte de país i no de partit, en el qual ERC hi ha de tenir un paper rellevant però no pas únic, amb l’aspiració ja prou optimista de consolidar-nos com a tercera força política. Naturalment, ell va posar tot l’èmfasi en els suports internacionals que necessitarem, arribat el moment, i que ell ja està treballant des de la Vicepresidència del Govern, que evidentment són silenciats en el text de la Ponència del Congrés d’Esquerra, donat que els redactors del text són d’una candidatura oposada a la del Carod.

La pregunta és òbvia: a què ve aquest gir de 180º? Com és que la tardor passada ell no solament no va dir res, sinó que va aprovar aquell pamflet tan infantil com contradictori? Estava llavors lligat de mans i peus, i ara ha pogut esplaiar-se? O només ha canviat d’opinió per situar-se millor en la cursa pel control intern del partit?

Però Carod ahir va anar més enllà. Quan va parlar, amb una clara al·lusió al procés electoral que viu Esquerra, de la credibilitat del partit va ser molt contundent: estem sota mínims, així no anem enlloc. Jo puc ser molt crític en aquest bloc amb la direcció del partit, però ell no es va pas quedar enrere. Amb això també coincidiria amb ell. L’únic que no quadrava és que la situació a què ha arribat Esquerra ha estat propiciada per la ineptitud, sovint la mesquinesa, i la manca de visió de país, d’una direcció de la qual ell n’és el President.

Aquí hauríem de tornar a fer les mateixes preguntes: a què ve aquest gir de 180º? Com és que fins ara no solament no deia res, sinó que menystenia les veus crítiques que anaven en la mateixa direcció que ara sembla que ell mateix ha emprès? Estava llavors lligat de mans i peus, i ara ha pogut esplaiar-se? O només ha canviat d’opinió per situar-se millor en la cursa pel control intern del partit?

6 comentaris:

Anònim ha dit...

És evident que Carod i Puigcercós han perdut el món de vista.

Anònim ha dit...

És molt possible que, en no dominar l'aparell del partit, d'alguna manera 'estigués lligat de mans i peus' per part dels que controlen l'aparell.

En qualsevol cas, Carod continua essent el millor actiu d'Esquerra. El seu bagatge intel·lectual, els anys de treball per al país en diferents fronts i la seva visió d'estadista no es poden comparar amb la de cap dels candidats a la presidència i a la secretaria general.

Cal una renovació a fons i un pacte, però mantenint en lloc preeminent l'actiu de futur, que encara avui suposa en Carod.

Per altra banda, els Puicercós, Ridao, Huguet,Vendrell, etc. entenc que representen la continuïtat i l'oportunisme.

Josep Romeu ha dit...

Totalment d'acord que Carod és un gran actiu d'ERC, que no ens podem permetre el luxe de deixar perdre. La seva capacitat intel·lectual, i d'estadista, contrasta amb la mediocritat dels Puigcercós i companyia.
El gran pecat de Carod, més enllà d'altres errors que també ha comès, ha estat el d'omissió: permetre que el partit presidit per ell anés a la deriva com ha anat.

Anònim ha dit...

Aleshores, partint d'aquest supòsit en el qual estem d'acord, la pregunta que s'haurien de fer els militants d'ERC abans d'emetre el seu vot, seria la següent:

Atès el capital polític que representa en Carod i la necessitat de mantenir-lo

atesa la mediocritat i l'oportunisme que representa la candidatura Puigcercós

atesa la divisió existent entre les altres candidatures, la conjunció de les quals podria barrar el pas a una victòria de Puigcercós que pot generar una forta divisió entre l'aparell del partit i el gruix de la militància;

si no s'aconsegueix, cosa que sembla molt difícil, una unitat d'aquestes candidatures abans del Congrés;

quin és realment el vot útil, que pot permetre refer els ponts entre les diferents sensibilitats i alhora tornar a situar el partit com a referent i motor de l'independentisme i ampliar-ne la seva base amb uns objectius coherents i engrescadors?

Aquest crec que és l'autèntic debat d'ERC.

Anònim ha dit...

Gran intervenció la d'en carod a vic. Sobretot quan va parlar de que el rei jaume I era un follador o de que l'Huguet hauria de multar els restaurants que no facin bé el pa amb tomaquet!
Cada dia en Carod està més patètic, i el pitjor no és que vulgui fer de salvapatries, sinó que no va donar ni una sola idea de com arribar a tenir una majoria sobiranista el 2014, o és que tu sí que en vas sentir Josep? Ni una sola idea de com el sobiranisme pot arribar a ser referent de la societat. Ja donava per fet que el 2014 hi hauria una majoria independentista i sols intentava desxifrar com repartir-nos les ambaixades amb els espanyols.
I així és com volem ser independents? Us penseu que quan pactem amb els convergents aixó serà molt fàcil, i en canvi no veieu que a la que puguin els vostres estimats 'sobiranistes de dretes' pactaràn amb els socialistes, i llavord ja no caldrà que el grup godó vomiti sobre el noste partit a tots els mitjans que domina. I mentrestant anem rient les xorrades d'en Carod, criminalitzem qualsevol acte fet per membres d'esquerra i anem disparant amb bala contra la resta .. sense oblidar la lamentable esmena que va aprovar la secció local de Vic, la recordes oi? aquella que anava contra l'ús de la meritocràcia dels membres d'esquerra a l'hora d'accedir als llocs de responsabilitat.

Josep Romeu ha dit...

Benvolgut militant de Vic,
Em sembla que hauries de saber destriar el gra de la palla. Una cosa són les anècdotes i els tocs que dóna el Carod als seus discursos, i l'altra el contingut de fons. Jo mateix vaig demanar-li com preveia arribar a l'exercici del dret a decidir, perquè em semblava fora de lloc parlar de repartiment d'embaixades quan sabem que l'Estat no permetrà consultes ni a Catalunya ni al País Basc.
És evident, i per gota que segueixis aquest bloc ho hauràs constatat, que hi ha massa llacunes en tota l'estratègia d'ERC. Però el discurs d'aquest dia de Carod era molt més seriós que el que s'apuntava en la Conferència Nacional de la tardor.
I pel que fa a l'esmena contra l'ús de la meritocràcia, aprovada per la secció local de Vic, suposo que no en vas entendre el contingut: l'esmena deia que si fins ara en la confecció de llistes i elecció de càrrec no es tenia en compte els mèrits sinó les fidelitat sectàries, í no hi havia cap voluntat de canviar valia més treure aquest punt. En parlaré un altre dia.