Pàgines

dijous, 19 de juny de 2008

Un suspens per a la política catalana per al desenvolupament.

Avui es presenta l’Informe de l’Ajut Oficial al Desenvolupament a Catalunya 2003-2005 que ha elaborat la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament. Ja podem imaginar que, tractant-se d’un informe no governamental i fet des de les mateixes entitats que treballen en aquest àmbit, l’Informe pot ser crític i exigent amb l’administració. El que voldria remarcar aquí, però, és el contrast entre el que diu aquest informe i la visió oficial que es té del tema, que demostra la incapacitat per a copsar amb un mínim de rigor la realitat, i la petulància de creure’s el melic del món.

A la pàgina web del Departament de la Vicepresidència de la Generalitat, hi llegim: “ En pocs anys s’ha iniciat un camí sense retorn en la construcció d’un veritable model de Cooperació Catalana transparent, eficient i transformador. Amb l’aprovació de la Llei Catalana de Cooperació, la posada en marxa de l’ACCD i la recentment creada Direcció General de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària, la Generalitat de Catalunya ha esdevingut la institució de referència en aquest àmbit”. Val a dir que el Director General de Cooperació al Desenvolupament és
David Minoves, nou Secretari de Política Institucional d’ERC.

Per tal de no fer interpretacions esbiaixades de l’informe que avui es presenta, em limito a recollir uns comentaris publicats per Ecodiari:

El Govern Tripartit es comprometia el 2003, al Pacte del Tinell, a assolir durant la legislatura el 0,7 % dels seus recursos per a Ajuda Oficial al Desenvolupament -AOD-. Recordem que llavors hi destinava el 0,16%. El 2005, el Govern anunciava l’incompliment de l’acord i es comprometia a arribar-hi a un 0,58% el 2007. Les xifres, però, tant del 2004 (0,19%) com del 2005 (0,20%) es mantenien ben lluny d’aquest anunci. El Govern, el 2008, lluny de complir-ne els acords, impulsa i aprova al Pla anual un nou instrument financer, el dels crèdits reemborsables, per assolir el compromís del 0,7%, mesura àmpliament criticada des de molts sectors.” “L’estudi, entre d’altres, constata que la solidaritat real de les administracions públiques catalanes és menor del que sembla. Tot i ser Catalunya la segona comunitat, per sota de Navarra, al 2004, que més fons destina per a cooperació en volum de recursos en termes relatius, l’AOD per càpita (el conjunt de recursos dividit pel nombre d’habitants) mostra que Catalunya és de les que menys hi inverteix (4,48 euros per persona davant els 28 euros de Navarra). El 2004, l’aportació de la ciutadania arran de la catàstrofe humanitària provocada pel Tsunami va superar en un 20% la del Govern.”
“Respecte a l’AOD de la Generalitat de Catalunya, l’estudi destaca la poca coherència i coordinació entre els departaments que fan cooperació.”

El Govern utilitza algun instrument per incrementar virtualment el percentatge per arribar-ne al 0,7%. Comptabilitza com a AOD (un 20% del total) el cost de formació de l’alumnat procedent de països empobrits que estudia a les universitats catalanes. Aquests alumnes, però, ni pertanyen a les classes més desafavorides d’aquests països, ja que es poden cobrir les despeses d’estada i els seus estudis, i, el que és més greu encara, no reben cap ajut econòmic del Govern.”
“Els convenis signats directament entre el Govern de Catalunya i diversos organismes internacionals han augmentat de forma espectacular: de 125.000 € al 2004 a 6.277.767 € al 2006, i ho confirmaria la inclusió al Pla director de cooperació al desenvolupament d’un paràgraf que defensa la instrumentalització dels recursos de l’AOD per a projecció exterior de Catalunya. Per contra, el Codi ètic per a les ONGD federades desaconsella fer de la cooperació un instrument de prestigi dels estats o de les administracions públiques (Capítol 1, apartat 2). Els fons per a la projecció exterior de Catalunya no haurien de nodrir-se dels recursos per a la solidaritat.”
“Al 2006, Catalunya és la primera comunitat autònoma en total de recursos destinats a AOD però el percentatge de l’AOD sobre el pressupost total és d’un 0,23% davant del 0,52% de les Balears. Igualment, l’AOD per càpita al 2006 és de 7,98 € mentre que a Navarra la contribució per habitant és de 27,48 € i a Castella la Manxa de 18,02 €.”

A més d’un, tantes xifres poden marejar-lo. A mi em mareja el contrast entre aquell “s’ha iniciat un camí sense retorn en la construcció d’un veritable model de Cooperació Catalana transparent, eficient i transformador” i la realitat exposada per les mateixes entitats que fan cooperació.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Josep, crec que tens prou persones al voltant per demanar que s'està fent en polítiques de cooperació i per a contrastar les informacions que reps com per haver de copiar un text que com bé insinues és partidista i no reflecteix gens ni mica l'actual situació de l'ACCD i el Govern de la Generalitat en polítiques de cooperació al desenvolupament.
Per molta erosió que es vulgui fer, caldria contrastar segons quines crítiques.

Josep Romeu ha dit...

Aquest és el problema: Sempre ens excusem en què ja s'estan fent coses. Està clar que s'estan fent coses. Només faltaria!
Tots els governs fan coses, el tripartit, abans els convergents, els del PSOE...
Una altra cosa és la valoració que en fem nosaltres i la que en fan els mitjans de comunicació, les entitats i moviments cívics i la societat en general.
L'informe de la Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament no crec que es pugui considerar ni esbiaixada ni partidista. Exigent, sí, com ho és també el mitjà de comunicació que se'n fa ressò "Ecodiari".