Des d’Europa ens podem mirar amb uns certs recels l’aparició a llatinoamèrica d’una mena de dirigents populistes que poden trencar els nostres esquemes sobre la figura d’un estadista. Sobre el paper, els economistes europeus, i per tant també els de casa nostra, afirmen sovint que amb segons quins règims és molt difícil que se’n surtin. I quan algú pretén blasmar la política de dirigents com Hugo Chávez o Evo Morales, s’acaba parlant més dels seus exabruptes verbals o del jersei multicolor andí que de resultats tangibles de les seves polítiques.
Escandalitza més un jersei o un gest que trenca el protocol, quan correspon a un dirigent titllat de populista, que la matança d’indígenes perpetrada per un clàssic i ortodox neoliberal. Els crims del Govern d’Alan Garcia, al Perú, no li representen cap aïllament internacional ni cap condemna formal per part dels estats que s’aprofiten de la llibertat d’espoli que ell ha atorgat a les empreses multinacionals; a costa de carregar-se els drets dels indígenes, o directament carregar-se les comunitats indígenes, i en benefici no pas del poble peruà sinó d’una minoria privilegiada i corrupta. No escandalitzen les paraules del President peruà quan, referint-se als indígenes revoltats perquè no volien que els prenguessin les seves terres, afirmava “esas personas (los indígenas) no son ciudadanos de primera clase” o “qué son 400 mil nativos al lado de 28 millones de peruanos”. Escandalitza, això sí, que l’Evo Morales, a Bolívia, en un acte de lliurament de terres a indígenes de Yuracarés, al departament de Santa Cruz, afirmi: “Estos títulos garantizan que estas tierras son de ustedes, para que nunca más les quiten como lo hicieron en el pasado, porque no sólo son propietarios naturales sino que son propietarios legales” i els animi a “defender su territorio y hacerlo respetar ante la “codicia” de las entidades empresariales que desean explotar sus recursos naturales”.
Jo no sé si l’aventura boliviana liderada per un Evo Morales vestit amb jersei andí pot acabar resultant eficaç del tot. L’experiència dels indígenes bolivians, de la majoria de la població del país, és que amb l’ortodòxia liberal no se’n sortien; ara s’arrisquen a guanyar. Davant del fracàs assegurat i demostrat durant anys i panys de règims liberals a l’estil de l’Alan García del Perú, l’experiència boliviana és tota una aventura i una incertesa, amb el risc de sortir-hi guanyant.
Escandalitza més un jersei o un gest que trenca el protocol, quan correspon a un dirigent titllat de populista, que la matança d’indígenes perpetrada per un clàssic i ortodox neoliberal. Els crims del Govern d’Alan Garcia, al Perú, no li representen cap aïllament internacional ni cap condemna formal per part dels estats que s’aprofiten de la llibertat d’espoli que ell ha atorgat a les empreses multinacionals; a costa de carregar-se els drets dels indígenes, o directament carregar-se les comunitats indígenes, i en benefici no pas del poble peruà sinó d’una minoria privilegiada i corrupta. No escandalitzen les paraules del President peruà quan, referint-se als indígenes revoltats perquè no volien que els prenguessin les seves terres, afirmava “esas personas (los indígenas) no son ciudadanos de primera clase” o “qué son 400 mil nativos al lado de 28 millones de peruanos”. Escandalitza, això sí, que l’Evo Morales, a Bolívia, en un acte de lliurament de terres a indígenes de Yuracarés, al departament de Santa Cruz, afirmi: “Estos títulos garantizan que estas tierras son de ustedes, para que nunca más les quiten como lo hicieron en el pasado, porque no sólo son propietarios naturales sino que son propietarios legales” i els animi a “defender su territorio y hacerlo respetar ante la “codicia” de las entidades empresariales que desean explotar sus recursos naturales”.
Jo no sé si l’aventura boliviana liderada per un Evo Morales vestit amb jersei andí pot acabar resultant eficaç del tot. L’experiència dels indígenes bolivians, de la majoria de la població del país, és que amb l’ortodòxia liberal no se’n sortien; ara s’arrisquen a guanyar. Davant del fracàs assegurat i demostrat durant anys i panys de règims liberals a l’estil de l’Alan García del Perú, l’experiència boliviana és tota una aventura i una incertesa, amb el risc de sortir-hi guanyant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada