Canvi o crisi, de Govern o de Partit?

Els canvis de Govern sempre són el resultat d’una crisi, la constatació que alguna cosa no acaba de funcionar prou bé o, com a mínim, que l’equip governant no és el més adequat. És cert que a vegades cal passar aquest mal tràngol per sortir-ne reforçat, tot prescindint d’algun dels seus membres que amb la seva gestió pot perjudicar la imatge de tot l’equip de Govern, però en cap cas es pot pensar en una remodelació positiva per se. Per això, resulta sorprenent l’anunci i la insistència dels dirigents d’Esquerra en considerar idònia ara una remodelació del Govern de la Generalitat.

D’entrada, és lògic que els socis de Govern s’hagin sentit molestos; perquè, si de veritat creuen que seria bo fer algun canvi, el normal i més lleial hauria estat fer-ho saber al President o als membres del partit que formen part de l’Executiu català, en lloc d’esbombar-ho a través dels mitjans de comunicació. D’altra banda, des del moment que parlen de la necessitat de rellevar alguns Consellers deu ser que ja en tenen algun de pensat, i que no gosen dir. Això, sense deixar de banda que efectuar canvis només per un any implica que un cop nomenats i adaptats els nous Consellers amb tot l’enrenou de reestructuracions internes amb els nous equips de treball, gaire bé no tindrien temps d’encetar cap nova iniciativa. Per tant, m’inclino a pensar que aquesta maldestra actuació dels dirigents d’Esquerra obeeix a interessos que ben poc tenen a veure amb la necessitat d’encarar amb garanties d’èxit el que queda de legislatura.

D’hipòtesis aquestes dies se n’han formulat unes quantes. Una primera, i potser la més infantil, seria imaginar que el President Montilla ja tenia previst de fer alguna remodelació, i sabent-ho els dirigents d’Esquerra se li han avançat anunciant-ho públicament per tal de donar la impressió que són ells els qui marquen l’agenda política. En aquest cas, hauria estat una mala jugada de deslleialtat envers el govern i el seu President, que obligaria a Montilla a postposar la remodelació per evitar la imatge de poca autoritat. Una altra possibilitat seria que des d’Esquerra es pretengués vendre la idea de la bondat de fer canvis en el Govern, tant per evitar que només es canviessin algunes de les carteres que tenen adjudicades com per donar a entendre que, en tot cas, al relleu se li ha de fer una lectura positiva. Queda encara una darrera i més malèvola interpretació que ja han fet alguns analistes: la direcció d’Esquerra, amb Puigcercós i Ridao al capdavant, intentarien prendre algun protagonisme rematant la feina de defenestració de l’entorn de Carod.

En qualsevol cas, no ha estat sinó la inèpcia dels dirigents d’Esquerra la que ha obert la porta a tota aquesta mena d’especulacions que contribueixen a malmetre la ja prou malmesa imatge del partit. Amb aquest personal, anem bé per anar a Roma!