Si la qualitat democràtica d’un país es medeix en funció de les possibilitats reals que tenen els seus ciutadans per a escollir els governants, per a associaciar-se i defensar públicament i col·lectiva uns ideals, o per a expressar lliurement la seva opinió, és evident que el Marroc no és cap model de democràcia. Un règim autocràtic, corrupte, que nega els drets més elementals dels seus súbdits (sense categoria de ciutadans), i que imposa la seva llei de la forma més injusta i arbitrària. I precisament és en els moments en què el monarca vol fer ostentació de la seva magnanimitat quan es fa més evident l’aberració del règim.
En motiu del desè aniversari de la seva coronació com a Rei del Marroc, com ja havia fet anteriorment amb el naixement del seu fill, s’ha permès d’atorgar un indult massiu, encara que en diversos graus, que afecta a 24.865 reclusos de les presons del seu país. Des de liquidacions totals de condemna, a reduccions significatives, commutacions de pena de mort per cadèna perpètua o de cadèna perpètua per comdemnes limitades, i tot per la seva magnificència, pel caprici de voler celebrar ostentosament els deu anys de la seva entronització. I, a més, amb el cinisme desmesurat de fer-ho "partint de consideracions humanitàries destinades a garantir la reinserció dels detinguts a la societat sobre la base dels principis i nobles valors ètics". Al marge que a les presons del Marroc hi ha molts ciutadans condemnats injustament per expressar públicament les seves opinions, per defensar uns ideals de llibertat i de justícia, per reivindicar els drets del poble sahaui o del poble berber, o simplement per haver estat crítics amb el règim, les consideracions humanitàries i el dret a la reinserció no poden dependre del capriciós aniversari d’un monarca que no té ni respecta els més elementals principis i valors ètics.
Els règims totalitaris, i molt específicament els dèspotes més abjectes, potser conscients de la injustícia que representa la seva mateixa existència, han de donar mostres obscenes d’indulgència com una forma més de demostrar el seu poder absolut. La justícia i la llibertat no són drets de la ciutadania, sinó capricis perversos del monarca.
En motiu del desè aniversari de la seva coronació com a Rei del Marroc, com ja havia fet anteriorment amb el naixement del seu fill, s’ha permès d’atorgar un indult massiu, encara que en diversos graus, que afecta a 24.865 reclusos de les presons del seu país. Des de liquidacions totals de condemna, a reduccions significatives, commutacions de pena de mort per cadèna perpètua o de cadèna perpètua per comdemnes limitades, i tot per la seva magnificència, pel caprici de voler celebrar ostentosament els deu anys de la seva entronització. I, a més, amb el cinisme desmesurat de fer-ho "partint de consideracions humanitàries destinades a garantir la reinserció dels detinguts a la societat sobre la base dels principis i nobles valors ètics". Al marge que a les presons del Marroc hi ha molts ciutadans condemnats injustament per expressar públicament les seves opinions, per defensar uns ideals de llibertat i de justícia, per reivindicar els drets del poble sahaui o del poble berber, o simplement per haver estat crítics amb el règim, les consideracions humanitàries i el dret a la reinserció no poden dependre del capriciós aniversari d’un monarca que no té ni respecta els més elementals principis i valors ètics.
Els règims totalitaris, i molt específicament els dèspotes més abjectes, potser conscients de la injustícia que representa la seva mateixa existència, han de donar mostres obscenes d’indulgència com una forma més de demostrar el seu poder absolut. La justícia i la llibertat no són drets de la ciutadania, sinó capricis perversos del monarca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada