Convergir, aglutinar, reagrupar, sumar...

Acabo de rebre un missatge de l’amic Enric Canela, promotor de la magnífica iniciativa de 10.000 a Brusel·les, i ara de la plataforma Suma Independència. El seu plantejament és molt clar: en les properes eleccions, el que estarà en joc serà la voluntat del poble de Catalunya de seguir per la via estatutària, l’etern estira i arronsa amb el Govern espanyol que sempre acaba guanyant, o emprendre definitivament la via de la independència. Aleshores, diu l’Enric, l’objectiu de Suma Independència és “plantejar una alternativa a la situació actual, una alternativa que plantegi a l’electorat “Vols la independència?” i que vol aplegar molts vots a aquest SI”.

Fins aquí, d’acord. El problema és la manera d’articular-ho, i l’Enric Canela diu: “No estem pensant en crear cap partit nou ni cap divisió en el ja fragmentat panorama electoral independentista. La nostra proposta, oberta, és que tots els partits, grups, associacions, entitats, persones que creguin que allò que ara és fonamental per al nostre país, (sic) s’uneixin per una vegada i de forma excepcional en una coalició per aconseguir la majoria parlamentària necessària per declarar unilateralment la independència i posar-nos en mans dels organismes internacionals”. Fantàstic, sempre que no es repeteixi una vella història: com que hi ha un excés de fragmentació, creem una nova entitat a la qual s’hi han de sumar els altres; i com que els altres probablement no s’hi voldran sumar, ens quedem amb una nova sigla o un grup més a l’espera que aparegui una altra inciativa amb el mateix afany aglutinador, ara amb l’afegit d’haver-hi un grup més per a reagrupar. Si repassem l’origen dels partits actuals veurem que ja Convergència pretenia ser aquest element aglutinador on convergissin les diferents sensibilitats nacionalistes, és el paper que en el seu moment va fer ERC quan va aglutinar els elements procedents de Nacionalistes d’Esquerra, de la Crida o de Catalunya Lliure, era la idea de les CUP com a candidatures d’Unitat popular, és el paper que vol fer també Reagrupament amb la seva crida a tots els independentistes perquè es reagrupin...

No vull pas pensar que la proposta de Suma Independència sigui una estratagema per a crear un nou partit, forçosament condemnat a la marginalitat, ni per a situar-se a nivell personal en alguna de les llistes electorals que es presentaran, i voldria creure que realment només pretenen ser un grup de pressió per a forçar el màxim d’unitat possible en aquest esgavellat món de l’independentisme. Però, això s’ha de fer des de la constatació prèvia que CiU no entrarà en aquest joc, que reagrupar ara Esquerra i Reagrupament és impossible, que les CUP tenen clar que el seu projecte és nacional i revolucionari alhora, i que Reagrupament ja té assumit que exerceix aquest rol d’aglutinar transversalment l’independentisme decebut per l’erràtica política d’Esquerra. La feina que tenen al davant els impulsor de Suma Independència és enorme i realment molt important: aconseguir una sòlida candidatura independentista on hi hauria d’haver Reagrupament, Laporta, Catalunya Acció, Partit Republicà, sectors de les CUP, un llarg etcètera de petits grups i moviments, i naturalment Suma Independència. Si és així, endavant, i ànims.