Ja sabem que els mitjans de comunicació sovint ressalten o simplement retoquen les declaracions dels polítics per tal de fer-los dir allò que els mitjans esperen per a poder fer un bon titular. El conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, afirmava al Parlament que no eren certes unes declaracions seves que havien sortit a la premsa, en les quals hauria afirmat que una part important dels actuals aturats no trobarien mai feina. Bé, si no va dir exactament això, o si ho va dir en algun context concret, tampoc és tan important perquè el tema devia anar per aquí.
Naturalment, des de l’oposició es van afanyar a blasmar-lo dient que això era un disbarat. De fet, ningú li ha rebatut la certesa o no de l’afirmació, sinó la inoportunitat i el descoratjament que pot provocar entre la població afectada. Ja és important mantenir les formes i procurar no desanimar les víctimes de la crisi, però molt més ho deu ser anar al fons de la qüestió. I en aquests moment, ni el Govern de la Generalitat té cap capacitat per a fer front a la crisi, ni és aquesta una prioritat de la majoria dels Governs europeus. El Govern espanyol, seguint les directius que li imposen des d’Europa, està prenent totes les mesures necessàries per a allargar indefinidament la crisi, almenys mentre no es calmin els mercats o millor dit mentre no quedin garantits els interessos dels grans poders econòmics. Però, està clar, tot i que sabem que no anem pel camí de sortir de la crisi, que les reformes del mercat laboral cada vegada incrementen més la precarietat i la temporalitat, el Conseller també podia haver enganyat els aturats i dir-los que “tranquils, que això aviat es resoldrà”. Com al malalt terminal, que se li diu “aviat et trobaràs millor, ja ho veuràs...”
El diputat d’Esquerra, Oriol Amorós, a més de retreure les declaracions al Conseller, li va dir si no se sentia un fracassat ateses les darreres dades de l’atur. No sé si el Conseller va reconèixer sentir-se fracassat, però en tot cas no s’hi hauria de sentir pas menys que la Consellera del Govern anterior. Finalment, Amorós li etzibà: 'si no és la persona que pot liderar la lluita contra l’atur, plegui'. A part que avui per avui cap Govern no està liderant cap lluita contra l’atur, l’Amorós sap que la Generalitat no té ni els recursos ni les competències per a fer-ho. Però, si el diaris volen un titular els polítics també volen fer el seu.
Naturalment, des de l’oposició es van afanyar a blasmar-lo dient que això era un disbarat. De fet, ningú li ha rebatut la certesa o no de l’afirmació, sinó la inoportunitat i el descoratjament que pot provocar entre la població afectada. Ja és important mantenir les formes i procurar no desanimar les víctimes de la crisi, però molt més ho deu ser anar al fons de la qüestió. I en aquests moment, ni el Govern de la Generalitat té cap capacitat per a fer front a la crisi, ni és aquesta una prioritat de la majoria dels Governs europeus. El Govern espanyol, seguint les directius que li imposen des d’Europa, està prenent totes les mesures necessàries per a allargar indefinidament la crisi, almenys mentre no es calmin els mercats o millor dit mentre no quedin garantits els interessos dels grans poders econòmics. Però, està clar, tot i que sabem que no anem pel camí de sortir de la crisi, que les reformes del mercat laboral cada vegada incrementen més la precarietat i la temporalitat, el Conseller també podia haver enganyat els aturats i dir-los que “tranquils, que això aviat es resoldrà”. Com al malalt terminal, que se li diu “aviat et trobaràs millor, ja ho veuràs...”
El diputat d’Esquerra, Oriol Amorós, a més de retreure les declaracions al Conseller, li va dir si no se sentia un fracassat ateses les darreres dades de l’atur. No sé si el Conseller va reconèixer sentir-se fracassat, però en tot cas no s’hi hauria de sentir pas menys que la Consellera del Govern anterior. Finalment, Amorós li etzibà: 'si no és la persona que pot liderar la lluita contra l’atur, plegui'. A part que avui per avui cap Govern no està liderant cap lluita contra l’atur, l’Amorós sap que la Generalitat no té ni els recursos ni les competències per a fer-ho. Però, si el diaris volen un titular els polítics també volen fer el seu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada