D’ençà de les eleccions del novembre passat, i de fet molts ja ho veníem dient des de feia temps, ERC necessitava urgentment una renovació a fons. El partit havia entrat en una dinàmica perversa, sense rumb ni timó, on el que prevalien eren els interessos d’alguns dirigents incapaços de reconèixer que havien comès massa errors de gran calat que ens havien abocat al desastre. I el problema, que podia radicar en una incapacitat d’analitzar la situació política del moment i de saber copsar el que en realitat esperava de nosaltres l’entorn més proper, és que hem perdut la confiança de molts ciutadans. I no serà fàcil de recuperar-la.
De ben segur que la majoria hauria entès una rectificació clara i contundent l’endemà de les eleccions del novembre, amb un reconeixement dels errors comesos i donant pas a una nova generació de dirigents. Però, no. Tot i haver d’admetre el fracàs electoral, aquella direcció va intentar jugar la darrera carta per a salvar la pell: si les eleccions municipals haguessin sortit mitjanament bé, encara s’haurien pogut reivindicar ells mateixos com els dirigents que podien redreçar la situació. I van ser els militants que havien treballat en l’àmbit municipal els qui van pagar aquesta nova atzagaiada de la direcció. I tot i així, encara han preferit anar allargant el procés, maniobrant per condicionar la nova direcció i disputant encara alguns espais de poder. Fins al darrer moment, podran dir que han prioritzat sempre els seus interessos personals al del partit. Perquè el partit el que necessitava, per a recuperar la confiança perduda, era demostrar la seva capacitat de renovació i la seva voluntat de refer els malencerts.
Ajornar la renovació haurà servit per a crear més tensions internes, per haver d’improvisar uns candidats a les eleccions generals que se sabien properes, i sobretot per donar la sensació que no s’acaba de fet net, a Esquerra. Hem desaprofitat una bona oportunitat per redreçar el partit d’una forma clara i inequívoca. I tanmateix confiem en aquesta renovació. Les cares noves que se’ns proposen poden merèixer un vot de confiança dels militants, però no ho tindran fàcil per a convèncer, a tants i tants electors que ens han deixat de votar, que la nova ERC, ara sí, caminarà amb pas ferm en la defensa dels interessos de Catalunya.
Nota: Sèrie d’articles sobre la necessària i urgent renovació d’ERC.
De ben segur que la majoria hauria entès una rectificació clara i contundent l’endemà de les eleccions del novembre, amb un reconeixement dels errors comesos i donant pas a una nova generació de dirigents. Però, no. Tot i haver d’admetre el fracàs electoral, aquella direcció va intentar jugar la darrera carta per a salvar la pell: si les eleccions municipals haguessin sortit mitjanament bé, encara s’haurien pogut reivindicar ells mateixos com els dirigents que podien redreçar la situació. I van ser els militants que havien treballat en l’àmbit municipal els qui van pagar aquesta nova atzagaiada de la direcció. I tot i així, encara han preferit anar allargant el procés, maniobrant per condicionar la nova direcció i disputant encara alguns espais de poder. Fins al darrer moment, podran dir que han prioritzat sempre els seus interessos personals al del partit. Perquè el partit el que necessitava, per a recuperar la confiança perduda, era demostrar la seva capacitat de renovació i la seva voluntat de refer els malencerts.
Ajornar la renovació haurà servit per a crear més tensions internes, per haver d’improvisar uns candidats a les eleccions generals que se sabien properes, i sobretot per donar la sensació que no s’acaba de fet net, a Esquerra. Hem desaprofitat una bona oportunitat per redreçar el partit d’una forma clara i inequívoca. I tanmateix confiem en aquesta renovació. Les cares noves que se’ns proposen poden merèixer un vot de confiança dels militants, però no ho tindran fàcil per a convèncer, a tants i tants electors que ens han deixat de votar, que la nova ERC, ara sí, caminarà amb pas ferm en la defensa dels interessos de Catalunya.
Nota: Sèrie d’articles sobre la necessària i urgent renovació d’ERC.
1 comentari:
No solsamènt ERC te que renova la seva direcció, si no, que te que anar mes enllà amb valentia i decisió per dona la fermesa de confiança tan als milita’ns, ex. milita’ns i simpatitza’ns.
ERC, te que crea una secció de control per la corrupció dintre del partit, per tots els milita’ns, i mol mes per aquells milita’ns que tenen càrrecs politics dintre dels ajuntament, Diputacions, Parlaments de Catalunya i Espanyol o en Brussel, ERC te que demostra una vegada i per totes que es un partit seriós amb els seus milita’ns que sustenten càrrecs politics, ERC te que dona portes de transparència per de mostra que es un partit que lluita per la ciutadania de Catalunya i per Catalunya, obrin una oficina d’atenció a la ciutadania, com per els mateixos milita’ns o simpatitza’ns, en que hagin sigut víctimes o coneixent casos mol concrets de corrupció política, tractes de favors, o abusos de poder, per poder formalitzà una denuncia en ERC, en que la oficina anticorrupció investigui els fets de la denuncia contra el denunciat d’ aquell polític que se aprofita del seu càrrec electoral per delinquí en el seu propi profit personal. no solament per la pròpia militància d’ERC, si no per tots aquells politics siguin del colo que siguin, o de entitats socials, culturals, funcionaris, empresaris, banques, etc.
No podem permetre mai mes el cas Fèlix Millet, el cas del 3% de CIU, els casos del PSC i altres casos que estan en la ment de la societat com el cas de Josep Lluís Núñez, i del Jutja Estivill, o el tema del Jutja Baltasar Garzón amb el banc de Santander i el Sr. Emilio Botín-Sanz.
Aquet es el primer pas que te que dona ERC, per torna a tindre la confiança dels seus Milita’ns i vota’ns.
Publica un comentari a l'entrada