Aquest estiu va portar un bon enrenou el tema del cobrament dels PIRMI. De cop i volta el Departament de Benestar Social va decidir canviar el sistema de cobrament, enviant talons personals als domicilis dels interessats. Això va ocasionar nombroses protestes perquè molts dels interessats van tenir problemes a l’hora de cobrar, o van fer-ho amb molt de retard. I naturalment l’oposició va carregar durant com la mesura del Govern.
No hi ha dubte que l’objectiu era fer mans i mànigues per estalviar alguns diners més a l’escurat erari públic. Però això no justificava la moguda amb tots els inconvenients generats a les persones beneficiàries del PIRMI. L’excusa del Govern era que hi podia haver moltes irregularitats en el cobrament d’aquest subsidi; però ni a les entitats socials, ni a l’oposició ni als mitjans de comunicació no interessava saber fins a quin punt podia ser cert. És evident que no valia la pena tot el sarau si només era per a detectar petites irregularitats. I de fet, no ha estat fins ara que hem sabut el resultat de tot plegat. Segons el Govern, gairebé 3.000 dels 21.000 talons que es van enviar als interessats no han arribat a destí perquè no han pogut ser localitzats, i només la meitat compleixen els requisits exigits per a cobrar-lo. Evidentment, això hauria de canviar força la percepció que se’n va treure d’aquella acció del mes d’agost. Però, això, ara ja no interessa ningú.
En aquell moment, a cop de titular, era una ocasió per a desgastar el Govern, sense que ningú s’interessés pel fons de la qüestió. No es podia, per suposat criminalitzar tot el col·lectiu que ja viu una situació prou difícil, però tot sembla indicar que sí que hi havia un frau o una picaresca prou important com perquè un Govern responsable procurés fer-hi alguna cosa.
El Govern ha de treure, o estalviar, diners d’allà on sigui. No em sembla gens recriminable que indagués la idoneïtat de tots els perceptors del PIRMI. Però això no té res a veure amb què les noves condicions que vol imposar el Govern per a cobrar el PIRMI desvirtuïn del tot el seu objectiu bàsic per al qual va ser creat. Es tractava de proporcionar una renda mínima a les persones que han esgotat fins i tot la prestació d’atur. Des del moment que es limiti el temps de prestació, el que es fa és convertir-lo en un simple allargament del subsidi de desocupació. Això seria molt més greu que els possibles errors en el canvi de cobrament del mes d’agost.
No hi ha dubte que l’objectiu era fer mans i mànigues per estalviar alguns diners més a l’escurat erari públic. Però això no justificava la moguda amb tots els inconvenients generats a les persones beneficiàries del PIRMI. L’excusa del Govern era que hi podia haver moltes irregularitats en el cobrament d’aquest subsidi; però ni a les entitats socials, ni a l’oposició ni als mitjans de comunicació no interessava saber fins a quin punt podia ser cert. És evident que no valia la pena tot el sarau si només era per a detectar petites irregularitats. I de fet, no ha estat fins ara que hem sabut el resultat de tot plegat. Segons el Govern, gairebé 3.000 dels 21.000 talons que es van enviar als interessats no han arribat a destí perquè no han pogut ser localitzats, i només la meitat compleixen els requisits exigits per a cobrar-lo. Evidentment, això hauria de canviar força la percepció que se’n va treure d’aquella acció del mes d’agost. Però, això, ara ja no interessa ningú.
En aquell moment, a cop de titular, era una ocasió per a desgastar el Govern, sense que ningú s’interessés pel fons de la qüestió. No es podia, per suposat criminalitzar tot el col·lectiu que ja viu una situació prou difícil, però tot sembla indicar que sí que hi havia un frau o una picaresca prou important com perquè un Govern responsable procurés fer-hi alguna cosa.
El Govern ha de treure, o estalviar, diners d’allà on sigui. No em sembla gens recriminable que indagués la idoneïtat de tots els perceptors del PIRMI. Però això no té res a veure amb què les noves condicions que vol imposar el Govern per a cobrar el PIRMI desvirtuïn del tot el seu objectiu bàsic per al qual va ser creat. Es tractava de proporcionar una renda mínima a les persones que han esgotat fins i tot la prestació d’atur. Des del moment que es limiti el temps de prestació, el que es fa és convertir-lo en un simple allargament del subsidi de desocupació. Això seria molt més greu que els possibles errors en el canvi de cobrament del mes d’agost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada