A punt d’encetar una nova campanya electoral, les enquestes juguen un paper important, més que per a encertar-ne el resultat per a condicionar-lo. Tinc la sensació, però, que és molt més fàcil jugar amb els mitjans perquè publiquin preteses enquestes, que no pas controlar-ne l’efecte real que poden tenir. És evident que hi ha una tendència general d’un determinat sector de la població a apuntar-se al carro guanyador, com passa en el món de l’esport, però també ho és que un resultat massa previsible pot acabar de desmotivar l’electorat.
El fet que sobre la victòria del Partit Popular només en resti el dubte de si serà amb una majoria absoluta prou folgada o si serà més ajustada pot fer desistir molts simpatitzants populars d’acudir a les urnes. Però és que això mateix els pot passar als votants socialistes, que saben que la seva papereta no evitarà la derrota que tan bé s’han treballat ells solets. Un cas diferent és el de la resta de formacions polítiques que, tot i saber que hi pintaran ben poc en la nova etapa, sí que tenen plantejats els seus reptes particulars. Aquesta és una bona oportunitat per a l’esquerra espanyola, perquè pot recollir una part dels votants desencisats per la política extremadament conservadora del PSOE; aconseguir un grup parlamentari propi sí que pot ser un al·licient per als simpatitzants ecosocialistes. Els ultranacionalistes de l’UDyD no ho tenen fàcil per esgarrapar vots dels socialistes, tenint en compte que el PP ja presenta la imatge més nacionalista i recentralitzadora..
Allà on de veritat es jugarà alguna cosa important serà a Catalunya i al País Basc. I no pas perquè ni el PNB ni CiU puguin aspirar a condicionar el nou govern popular, sinó perquè sobretot al País Basc podria visualitzar-se una majoria sobiranista que posaria en entredit el Govern socialista de Patxi López. A Catalunya, el millor que ens podria passar seria que el PP no necessités per a res a CiU; això impediria que es venguessin per un plat de llenties. I, per a ERC, hauria de representar un canvi de tendència amb la nova direcció; si es confirmen les enquestes significarà que l’electorat ha entès que aquesta ERC ja ha deixat la vella Esquerra que no anava enlloc.
El fet que sobre la victòria del Partit Popular només en resti el dubte de si serà amb una majoria absoluta prou folgada o si serà més ajustada pot fer desistir molts simpatitzants populars d’acudir a les urnes. Però és que això mateix els pot passar als votants socialistes, que saben que la seva papereta no evitarà la derrota que tan bé s’han treballat ells solets. Un cas diferent és el de la resta de formacions polítiques que, tot i saber que hi pintaran ben poc en la nova etapa, sí que tenen plantejats els seus reptes particulars. Aquesta és una bona oportunitat per a l’esquerra espanyola, perquè pot recollir una part dels votants desencisats per la política extremadament conservadora del PSOE; aconseguir un grup parlamentari propi sí que pot ser un al·licient per als simpatitzants ecosocialistes. Els ultranacionalistes de l’UDyD no ho tenen fàcil per esgarrapar vots dels socialistes, tenint en compte que el PP ja presenta la imatge més nacionalista i recentralitzadora..
Allà on de veritat es jugarà alguna cosa important serà a Catalunya i al País Basc. I no pas perquè ni el PNB ni CiU puguin aspirar a condicionar el nou govern popular, sinó perquè sobretot al País Basc podria visualitzar-se una majoria sobiranista que posaria en entredit el Govern socialista de Patxi López. A Catalunya, el millor que ens podria passar seria que el PP no necessités per a res a CiU; això impediria que es venguessin per un plat de llenties. I, per a ERC, hauria de representar un canvi de tendència amb la nova direcció; si es confirmen les enquestes significarà que l’electorat ha entès que aquesta ERC ja ha deixat la vella Esquerra que no anava enlloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada