Més enllà de les consideracions de tipus nacional o estrictament econòmiques, és evident que les retallades tenen també una interpretació partidista. Artur Mas anuncia, de cop i sense poder concretar res encara, unes retallades dos dies després de les eleccions. Podia haver optat, per exemple, per anar-les anunciant més gradualment, quan les tingués més definides, i potser sota l’ombra de les retallades que aplicarà el Partit Popular.
L’oposició ja s’ha afanyat a dir que el gest no ha estat gaire honest perquè si ho hagués anunciat uns dies abans potser no hauria tingut tan bons resultats electorals. Això té sentit dir-ho per al Partit Popular, ja que aquestes eleccions no eren al Parlament de Catalunya sinó a les Corts espanyoles, i qui com a resultat d’aquests comicis podrà aplicar o no retallades no és altre que el partit de Mariano Rajoy. També protesten des de l’oposició perquè consideren que, precisament perquè no eren unes eleccions catalanes, el seu resultat no es pot interpretar com un aval a les retallades del Govern de la Generalitat. I tindrien tota la raó si no haguessin estat ells, i sobretot el PSC i IC, els qui van demanar a l’electorat que els passés factura per les retallades; els mateixos que, en cas que els convergents haguessin patit una davallada, haurien argumentat que era una desautorització a la seva política.
Deixant de banda, doncs, la meva absoluta disconformitat amb el sistema econòmic que impulsa a fer retallades socials, podríem valorar l’oportunitat d’anunciar-les ara. Sembla clar que, amb la coartada que li han donat els partits d’esquerres, Artur Mas ha aprofitat el moment de gràcia immediat a la seva victòria electoral, convençut que el desgast que li pot provocar ara és molt menor al que li provocaria si ho hagués fet d’aquí a uns mesos. D’altra banda, el que ha fet és anticipar-se a les decisions que de ben segur prendrà el Partit Popular; tant si és per a deixar clar que ell ja ha fet els deures, sobretot tenint en compte la indecisió que està mostrant Rajoy i que està posant nerviosos els “mercats”, com si és per fer evident que ell no necessita que li imposin mesures d’austeritat des de Madrid, o si és per a tenir suficients arguments com per a poder desatendre les peticions que li faci el Govern espanyol, cosa que no crec que arribi a fer.
Hi ha també una altra raó de pes: amb les anteriors retallades, donava la sensació que cada Departament de la Generalitat tirava pel seu cantó amb un cert desgavell de govern, mentre que ara ha deixat clara la seva autoritat i control de la situació. I amb aquestes retallades s’assegura que ERC i PSC no puguin donar-li suport en els pressupostos, que li haurien reclamat contrapartides nacionals o socials que CiU no està disposat a donar, i podran simular que han hagut de pactar amb el PP, tal com ells volien, perquè no els han deixat altra opció.
Des de la perspectiva dels qui creuen en el sistema, que són la immensa majoria dels partits polítics, la jugada sembla que ha estat prou intel·ligent i els ha guanyat la partida.
L’oposició ja s’ha afanyat a dir que el gest no ha estat gaire honest perquè si ho hagués anunciat uns dies abans potser no hauria tingut tan bons resultats electorals. Això té sentit dir-ho per al Partit Popular, ja que aquestes eleccions no eren al Parlament de Catalunya sinó a les Corts espanyoles, i qui com a resultat d’aquests comicis podrà aplicar o no retallades no és altre que el partit de Mariano Rajoy. També protesten des de l’oposició perquè consideren que, precisament perquè no eren unes eleccions catalanes, el seu resultat no es pot interpretar com un aval a les retallades del Govern de la Generalitat. I tindrien tota la raó si no haguessin estat ells, i sobretot el PSC i IC, els qui van demanar a l’electorat que els passés factura per les retallades; els mateixos que, en cas que els convergents haguessin patit una davallada, haurien argumentat que era una desautorització a la seva política.
Deixant de banda, doncs, la meva absoluta disconformitat amb el sistema econòmic que impulsa a fer retallades socials, podríem valorar l’oportunitat d’anunciar-les ara. Sembla clar que, amb la coartada que li han donat els partits d’esquerres, Artur Mas ha aprofitat el moment de gràcia immediat a la seva victòria electoral, convençut que el desgast que li pot provocar ara és molt menor al que li provocaria si ho hagués fet d’aquí a uns mesos. D’altra banda, el que ha fet és anticipar-se a les decisions que de ben segur prendrà el Partit Popular; tant si és per a deixar clar que ell ja ha fet els deures, sobretot tenint en compte la indecisió que està mostrant Rajoy i que està posant nerviosos els “mercats”, com si és per fer evident que ell no necessita que li imposin mesures d’austeritat des de Madrid, o si és per a tenir suficients arguments com per a poder desatendre les peticions que li faci el Govern espanyol, cosa que no crec que arribi a fer.
Hi ha també una altra raó de pes: amb les anteriors retallades, donava la sensació que cada Departament de la Generalitat tirava pel seu cantó amb un cert desgavell de govern, mentre que ara ha deixat clara la seva autoritat i control de la situació. I amb aquestes retallades s’assegura que ERC i PSC no puguin donar-li suport en els pressupostos, que li haurien reclamat contrapartides nacionals o socials que CiU no està disposat a donar, i podran simular que han hagut de pactar amb el PP, tal com ells volien, perquè no els han deixat altra opció.
Des de la perspectiva dels qui creuen en el sistema, que són la immensa majoria dels partits polítics, la jugada sembla que ha estat prou intel·ligent i els ha guanyat la partida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada