No n’hi ha prou amb una tirada enrere. El fet que, sigui per pressions del seu propi partit sigui per vergonya pròpia, la Presidenta del Parlament hagi rectificat i aixecat la prohibició d’emprar determinades expressions a la cambra catalana, no l’eximeix d’haver d’assumir la seva irresponsabilitat. Una irresponsabilitat prou gran i prou greu que posa en qüestió el sentit democràtic de la senyora de Gispert.
Sembla que tot just ara hagi descobert, segons deia ella mateixa, que com a Presidenta no té la prerrogativa de posar censura ni limitar la llibertat d’expressió dels diputats. Només faltaria que diputats (encara en deu quedar algun) que havien tingut la valentia de plantar cara a la censura franquista ara s’haguessin arrugat davant la pretensió de la senyora de Gispert de reintroduir-la. Perquè el tema no és si la Presidenta del Parlament tenia o no aquesta prerrogativa, cosa que una persona mínimament seriosa en el seu càrrec hauria d’haver sabut abans de prendre cap decisió, sinó el fet que hagués tingut tan poc esperit democràtic com per a passar-se-li pel cap. I no és només això: algú s’imagina que hagués pretès censurar expressions contra Catalunya? És evident que no. Hauria saltat cel i terra, haurien intervingut des de la fiscalia de l’Estat a tota mena de tribunals espanyols, i no cal dir els escarafalls que hauria fet la caverna mediàtica. No, a la senyora de Gispert mai se li hauria ocorregut promulgar una prohibició semblant en contra del nacionalisme espanyol, amb el qual es deu trobar molt més còmoda.
Amb ella, els membres de la Mesa del Parlament han fet un paper ben galdós. Es van limitar a censurar els diputats demòcrates que no acceptaven que es coartés la llibertat d’expressió, però van callar davant l’agressió censuradors de la Presidenta. En una situació normal, el que correspondria és demanar-ne la seva immediata dimissió; la senyora de Gispert no és mereixedora d’ocupar un càrrec de tanta importància per al país, no li escau el qualificatiu de Molt Honorable. Però en aquest país, la dignitat de la classe política està sota mínims. Perquè si la senyora no sap entendre que el país no es mereix una Presidència com la seva, el seu partit l’hauria d’haver apartat del càrrec per respecte a l’esperit democràtic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada